Cercador
Les meves-teves-ales
Un relat de: Soliloqui- Potser em parla només per trencar el silenci... què he de fer ara?
- Ara toca aprendre a volar... ho saps.
- Saps què passa? Que no sé si tinc les ales... potser algú se les ha endut.
- Si que tens les ales. Potser les tens trencades, potser les tens amagades, però les tens. Busca bé dins teu, les trobaràs.
- Quan creia que les havia trobat una tempesta les va tornar amagar de cop... no sé si val la pena tornar-les a buscar.
- Es clar... una nova tempesta... però això també s'acaba... i després vindrà el sol... i brillarà... i tu hauràs d'estar preparada per tornar a volar...
- I amb el passat? Què en faig del passat? Dels moments que ja no tornaran? Dels records que ara es claven ben endins?
- Quan comencis a volar, t'adonaràs que per tornar a viure has d'acceptar que hi ha coses que no tornaran a ser com abans. El mateix temps, veuràs que el present i el futur et pot retornar tota la vida que has perdut.
- No sé si podré... si ella se'n va, no sé si jo podré continuar...
- Algú que et diu quin cam-i has de seguir va dir-te que d'això n'aprenguèssis el camí que no havies de seguir...
- I els sentiments? Què vols que faci amb els sentiments? Que vols que faci si ella s'apaga?
- Simplement, acceptar la realitat. I lluitar per la teva vida. Lluitar per la vida que a ella l'hi han robat.
-
No sé què faré si se'n va....
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50176 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]