Cercador
Les llengües
Un relat de: moulin- Compartir:
Pare, per què hi ha tantes llengües? Per què no parlem tots en català? Qui s'ha inventat el català?
Amb aquestes i altres preguntes, l'inquiet Joan mirava de trobar resposta als grans problemes de la vida, a la seva curta edat. A l'escola, en Joan estudiava amb afany les assgnatures de català, castellà i anglès. S'adonava que hi havia paraules tan semblants que no deixava de pensar que alguna ment atrevida es divertia creant noves llengües a partir d'altres més antigues.
Sent un jove adolescent descobrí nous alfabets, com l'àrab, i llavors començà a escriure els seus secrets més íntims en català però emprant l'alfabet àrab. Després va veure que encara era més difícil el grec i escrivia un català amb lletres gregues. I després el ciríl·lic, i després l'hebreu,...
Quan acabà la carrera de filologia començà a omplir l'habitació on estudiava amb paraules estranyes, fletxes que enllaçaven unes amb altres formant uns cucs llarguíssims que envoltaven les parets. Aquesta paraula deriva d'aquesta altra i passa a aquesta llengua a través dels àrabs que després la incorporen a la llengua castellana que després és exportada a les amèriques i que ara...
Viatjava molt llavors i descobrí històries sorprenents sobre l'origen d'altres llengües tan desconegudes per a ell. S'endisà en la llengua xinesa, estudià els seus caracters, els relats que amagaven els pictogrames, estudià mandarí i tornà a Barcelona tan transformat, tan corprès, que emmudí. Sí, emmudí.
En Joan ja no parlava, només s'admirava dels milers de llengües existents, de cadascun dels mecanismes que les feien diferents unes de les altres, dels dialectes, dels sistemes fonètics tan diversos. Li semblava veure reflectida la immensa varietat d'espècies animals en la immesa varietat de formes de comunicació humanes.
En Joan callà per sempre i es dedicà a escoltar sense ser vist, i va seguir preguntant-se qui hi havia al darrera de tot aquell extens món de les llengües que cap home podria mai haver dissenyat ni imaginat.
Els darrers anys de la seva vida només contemplava amb un lleu somriure als llavis tot aquell panorama extraordinari de les llengües del món i així era feliç. Estava desitjant que arribés el dia en què per fi, es trobaria amb el creador de les llengües per poder-li fer la gran pregunta, l'única pregunta per la qual valdria la pena tornar a obrir la boca i parlar: per què hi tantes llengües?
Amb aquestes i altres preguntes, l'inquiet Joan mirava de trobar resposta als grans problemes de la vida, a la seva curta edat. A l'escola, en Joan estudiava amb afany les assgnatures de català, castellà i anglès. S'adonava que hi havia paraules tan semblants que no deixava de pensar que alguna ment atrevida es divertia creant noves llengües a partir d'altres més antigues.
Sent un jove adolescent descobrí nous alfabets, com l'àrab, i llavors començà a escriure els seus secrets més íntims en català però emprant l'alfabet àrab. Després va veure que encara era més difícil el grec i escrivia un català amb lletres gregues. I després el ciríl·lic, i després l'hebreu,...
Quan acabà la carrera de filologia començà a omplir l'habitació on estudiava amb paraules estranyes, fletxes que enllaçaven unes amb altres formant uns cucs llarguíssims que envoltaven les parets. Aquesta paraula deriva d'aquesta altra i passa a aquesta llengua a través dels àrabs que després la incorporen a la llengua castellana que després és exportada a les amèriques i que ara...
Viatjava molt llavors i descobrí històries sorprenents sobre l'origen d'altres llengües tan desconegudes per a ell. S'endisà en la llengua xinesa, estudià els seus caracters, els relats que amagaven els pictogrames, estudià mandarí i tornà a Barcelona tan transformat, tan corprès, que emmudí. Sí, emmudí.
En Joan ja no parlava, només s'admirava dels milers de llengües existents, de cadascun dels mecanismes que les feien diferents unes de les altres, dels dialectes, dels sistemes fonètics tan diversos. Li semblava veure reflectida la immensa varietat d'espècies animals en la immesa varietat de formes de comunicació humanes.
En Joan callà per sempre i es dedicà a escoltar sense ser vist, i va seguir preguntant-se qui hi havia al darrera de tot aquell extens món de les llengües que cap home podria mai haver dissenyat ni imaginat.
Els darrers anys de la seva vida només contemplava amb un lleu somriure als llavis tot aquell panorama extraordinari de les llengües del món i així era feliç. Estava desitjant que arribés el dia en què per fi, es trobaria amb el creador de les llengües per poder-li fer la gran pregunta, l'única pregunta per la qual valdria la pena tornar a obrir la boca i parlar: per què hi tantes llengües?
l´Autor
53 Relats
35 Comentaris
43492 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.Que siguin ells els qui parlin de mi.