Les il·luminaries

L'home primitiu, va tenir que rumiar una mica, desprès que s'il·luminava amb el sol, la lluna i les estrelles, uns astres naturals. Seguidament es van il·luminar tallant llenya i fent el foc. El resultat de tot plegat va ser la il·luminaria de la cera, conseguida de residus naturals i animals. Les espelmes, en el S.XVII i XVIII es va fer un gran us de la cera, els ferrés van idear unes llampares amb braços, que a cada braç i avia una espelma. Després la lampara de cristall de vidre, es van fer servir el llum d'oli i petroli, patromats, llums de carburo. Després les grans llampares es col·locaven en els grans salons de les cases cases pairals. La llum de gas, va ser un gran invent perquè es podien il·luminar grans sales, teatres, grans salons i també els carrers. Tot això va durar molt temps fins que va aparèixer el senyor Edisson amb el seu invent de la llum elèctrica, va costar bastant introduir aquest invent, potser es que tenien la comoditat de la llum de gas i s'avien acostumat i no se perquè no miraven res més que allò. El meu pare quan era petit se'n recorda que passava la companyia i oferia una bombeta que no es tancava ni de dia, passava la mateixa companyia a manipular-la i era el cap d'un mes que passava per veure si es decidia a conductar-se la famosa llum.
La meva avia que era una senyora que havia viscut totes aquestes novetats, deia:
Ni foc ni llum,
ni brasa ni flama, ni fum.