Les estrelles o el fons del mar?

-M'en vull anar...però vull que vinguis amb mi.
-On? Hi ha tants llocs...però, perquè?
-Perquè vull viure i imaginar. Vull deixar enrere tot això i anar-me'n! Vull bellesa dins la senzillesa, trobar l'eternitat, vull abraçar-te i volar. Vull anar allà on una besada sigui eterna. Vull un món sense límits. Un món per descobrir coses que mai t'hauries imaginat que existissin.

Ella, temerosa i sense saber que fer, no respongué i quedà amb els ulls clavats a terra.

-Et proposo dos llocs...

Na Núria va alçar la vista de seguida i el va mirar atentament.

-Les estrelles o el fons del mar. Que prefereixes?

A na Núria li brillaren els ulls en sentir aquells dos llocs tan màgics i distants. Indecisa, va tornar acotar el cap.

-No t'agraden aquests llocs?- va demanar en Pau.
-No és això...m'encanten aquests llocs que m'has proposat! Seria tan marevellós anar-hi, tan màgic! Oh, seria feliç...i encara més si és amb tu que hi vaig. El problema, però...és que no hi podem arribar fins allà.

En Pau va somriure en sentir el que havia dit na Núria. Ella, una persona tan creativa i original...com era que no sabia com arribar a aquells llocs? Era tan evident...

-Per què rius?
-Perquè hi podem arribar fàcilment a aquets llocs!
-Ah, sí? I com?
-SOMIANT!