Cercador


Llista categories

L'erm desert de solitud

Un relat de: Gica Casamare

Enmig de l'erm desert de solitud
la vida se'n va,
cada dia, una etapa més de la mort,
una passa més a la fi.

Caminant per l'erm desert de solitud,
el no res del voltant,
m'acompanya agafant-me de la mà
mà que enyora els teus dits.

Assedegat en l'erm desert de solitud,
obro els llavis ressecs
i busco l'aigua fresca i salvadora
del teu bes desaparegut.

Comentaris

Afegir comentari
  • agonia[Ofensiu]
    quetzcoatl | 06-05-2005

    Aix, uix, que bo. Pero aix, uix, quina agonia!
    Molt, molt ben relatat, Gica. El poso als meus preferits, perque hi ha un parell d'imatges que m'han encantat: com el no-res t'agafa la ma, i com, assedegat, busques el fresc bes de l'amant que et falta.
    Molt punyent... Felicitats i gracies tambe pels teus comentaris!

    una abraçada,

    m

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111745 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Afegir a preferits
Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >