L'efecte papallona

En Bernat arriba a casa amb la barra de quart i el croissant que acaba de comprar al forn. Deixa el pa sobre la taula i surt a la terrasseta a pendre el sol mentre es menja el croissant. Li agrada menjar-se el centre del croissant, però primer ha de fer queixalada a les puntes. I la fa. Un munt d'engrunes cau sobre la seva falda. S'espolsa i cauen a les rajoles de la terrassa. Una formiga contempla l'esdeveniment, n'agafa una mostra i se l'enduu cap al cau. Un metre enllà, es topa amb una companya i li dóna avís del gran tiberi que els espera. Aquesta surt corrents per avisar a la resta del formiguer, el més ràpid -pensa- serà agafar una drecera.

El cau rau en una escletxa de la paret de la casa. Però just a la cantonada, veu com s'ha quedat enganxada a una mena de no sé què… De sobte, una aranya se li acosta. Merda! Havia teixit un teranyina feia poca estona i la formiga hi ha caigut a les primeres de canvi. La petita de vuit potes està contenta d'haver fet la primera captura. Al cap d'unes hores, però l'escombra de la mare d'en Bernat elimina la teranyina. "Quin fàstic!" exclama, veient com l'estructura s'ha enganxat a les pues de l'escombra. L'espolsa fent cops a terra, i tot d'una, el raspall se separa del pal. S'ha trencat la rosca. No volia sortir, però aquesta tarda n'anirà a comprar una altra.

Al capvespre, el supermercat és ple. La mare d'en Bernat, amb l'escombra al carret, busca els pots de mongetes seques "Blanquetes", però no els troba. El prestatge és buit. Li demana a l'encarregat si en tenen. "Dijous en tindrem", li respon. L'encarregat se'n va a la rebotiga i truca als repartidors. Demana dues caixes de "Blanquetes". La secretària rep la trucada i anota la comanda. Un cop ha penjat, la noia fa una ullada a la pantalla del seu ordinador. En Pere, el seu amor cibernètic, ha abandonat la sessió del Messenger.

En Pere tanca l'ordinador: la seva cibernoia sempre triga molt contestar i ja n'està una mica fart. S'aixeca, seu al sofà, encén la ràdio. "Gooooooooooool del Barça, goool de…", en Pere fot un bot d'alegria però cau malament, torçant-se el turmell. Una hora més tard, surt de l'ambulatori enguixat. Demà no podrà treballar: és taxista.

L'endemà al matí, la Marta, com sempre que porta els nens a l'escola, treu el cotxe del garatge. "Ei, normalment el taxi ja ha marxat a aquesta hora", pensa mirant l'automòbil que dorm al seu costat. "Nens, voleu callar!!!" Pam! Screeec… Els dos cotxes s'han fet un petó. Bé, la veritat és que ambdós s'han endut una bona rascada. La Marta abandona el seient de pilot i va a veure la zona afectada. De poc que no es mareja! No sap què fer ara, mai ha topat amb un cotxe, i encara menys un cotxe sense conductor. Trucarà al seu germà, però ha de sortir del garatge. "Bufff… farem tard a l'escola." I efectivament, la primera classe del matí ha començat. Avui, a un dels fills de la Marta li tocava realitzar un dels exercicis de deures a la pissarra, però no hi és i el farà el següent alumne alfabèticament. En Joel no ha fet l'exercici i la mestra el renyarà, com sempre. Però aquest cop, la professora n'està fins al capdamunt d'ell i citarà els seus pares per a que vinguin a parlar amb ella, i és que en Joel no pot continuar en aquesta línia.

A la tarda, en Joel ensenya la nota de la mestra a la seva mare, l'Antònia. Treu foc pels queixals i li clava un clatellot. Al cap d'un sofregit, l'Antònia truca al seu marit, que es troba a Alemanya per qüestions laborals. Li explica el cas: hi haurà d'anar sola. L'Andreu, el pare d'en Joel, no està a Alemanya. Està a una habitació d'hotel, a Roses, fent l'amor amb una francesa. La trucada, però, li ha produït una pèrdua de l'erecció que mantenia fins aleshores. La francesa s'ha quedat a un pas de l'orgasme. Es despedeixen. Aquesta nit torna a Lió. A l'avió, però, li torna a despertar el plaer insatisfet quan veu un dels assistents de vol. A més, sempre li ha produït morbo això de fer-ho en un avió. Llàstimosament, les parets dels lavabos són molt fines i una hostessa els enganxa. Avui, en Pierre perdrà la feina.

Desmotivat, en Pierre decideix ofegar les penes a un bar de la seva ciutat. A la barra estant, després de tres cubates i un quart en procés, mira el japonès que té al costat, que fa un xarrup al cafè. "Encantat, molt de gust" li diu mentre busca la mà nipona per estrènyer-la. Tot d'una el japonès s'espanta i es tira el cafè per sobre. "Vinga la camisa a fer merda per un embriac en fase amistosa". L'Akiro surt corrents del bar i es dirigeix al seu apartament: la seva camisa fa llàstima i un ministre com ell no pot presentar-se d'aquesta manera a una reunió tan important com la que ha d'assistir. La groga també li afavoreix bastant!

Els lladres resten a l'exterior; acaben d'arribar. "És aquesta casa.", informa un d'ells. Surten de la furgoneta i es dirigeixen amb els seus instruments a la porta principal. Silenciosament, desvetllen el secret del pany, obren la porta i es troben un senyor lligant-se la corbata sobre una camisa groga. "Collons, què fa aquí? No havia de ser a l'assemblea? Agafem-lo!". El japonès astorat, no ofereix resistència. El lliguen, l'emmordassen i compleixen el seu objectiu: agafar tot els objectes de valor que l'Akiro guarda al seu apartament. Finalment, abans de marxar, estomaquen el desorientat ministre i l'amaguen en un armari, entre mantes i llençols: tard o d'hora el trobaran. La mala sort, pròpia dels dolents cinematogràfics, fa que la furgoneta no engegui i que l'abandonin. De fet, és un vehicle robat.

A la reunió de governamentals es comencen a preocupar. L'Akiro no ocupa el seu lloc i no contesta les trucades. Uns periodistes que cobreixen l'assemblea se n'assebenten dels fets i investiguen pel seu cantó. L'endemà, als titulars dels diaris s'hi llegeix: "Segrestat un ministre japonès". Més avall: "… Akiro Tokinawa ha estat segrestat per un grup terrorista. Sembla ser que es tracta de terroristes d'origen islàmic, ja que, a l'exterior de l'apartament de Tokinawa i just davant d'una furgoneta, s'han trobat un cotxe amb cd's plens de versos de l'Alcorà…".

El president dels Estats Units reuneix tot el seu equip de govern a la Casa Blanca. Es reparteixen uns llistats de països del tercer món amb grans produccions petrolíferes. "Endavant, voteu". Segons més tard, saben el resultat de la votació. El president fa una declaració als mitjans: "Després de dos atemptats contra països germans, aquest segrest és la gota que fa vessar el got. Aquesta nit hem decidit atacar…".

Dues hores després, mentre els avions militars deixen anar els seus missils sobre la ciutat musulmana, l'Akiro es desperta en la foscor.

Com cada matí, en Bernat posa el telenotícies per informar-se dels últims esdeveniments. "Estats Units ha començat a bombardejar la ciutat de …" diu la presentadora amb una imatge d'una ciutat en flames al seu darrere. "Ja hi som un altre cop! Què hi farem!". En Bernat, impotent davant l'actualitat, decideix continuar la seva vida quotidiana anant a comprar al forn el seu croissant i la seva barra de quart.