El detectiu Josep Andreu Calafat

- Jo sé que vostè ho podrà esbrinar. El meu marit me la fot amb una altra, n'estic segura. El que voldria saber és qui és aquesta dona que em vol substituir. - El rostre de la senyoreta Anna Freixenet mostrava com l'odi podia arribar a límits insospitats.

- Intentaré fer el possible. Els nostres percentatges d'èxit en aquests casos són elevats, així que no pateixi. - Li vaig demanar les dades, els horaris del seu marit, els llocs on freqüenta... i li vaig donar la meva targeta de presentació: "Josep Andreu Calafat. Detectiu privat." - Truqui'm quan vulgui. Avui estudiaré el cas, i demà passaré a l'acció.

Aquella mateixa tarda m'hi vaig posar. Un cas clàssic i suposadament fàcil de resoldre. Les parelles que es trobaven d'amagat prenien prou precaucions per a que les seves respectives parelles no s'assabentessin de que eren un banyuts, però no vigilaven el suficient per a que un simple detectiu no els enxampés. El senyor Marc Ferrer era un home de negocis, un viatjant d'una empresa de figures de porcellana. Tenia dos fills amb la senyoreta Freixenet, tots dos menors de 5 anys. Una parella aparentment ben avinguda. Ell, però, havia vist un cert divertiment, plaer o morbositat, en una altra dona, o home, que no seria ni el primer ni el segon cas que m'hi trobo. Abans que es fes fosc ja havia seleccionat l'estratègia que utilitzaria l'endemà per a seguir al senyor Ferrer.

De bon matí, després de fer un petó de "que et vagi bé el dia, amor!" a la meva dona, vaig acompanyar el Sergi, al col·legi, que avui m'ho podia permetre. Al cotxe:
- Papa, tens molta feina avui?
- Sí, una mica fill. I tu què? Avui tens "mates", oi? - al Sergi li costaven molt les matemàtiques.
- Sí, però avui la professora no hi serà perquè tenia una revisió al metge o algo així. Ens vindrà un professor substitut.
"Pobre professor", vaig pensar. Després d'acomiadar-me del meu fill, em vaig dirigir al lloc de treball del senyor Ferrer. A l'empresa demanava la llista de botigues a on intentar vendre les seves figures, aleshores agafava el cotxe i anava client per client a oferir els seus productes.

Marc Ferrer va sortir de l'empresa. Agafa el cotxe, matrícula correcta. Vaig engegar el meu i el vaig seguir. On em duria? La primera parada va ser a una botiga de decoració. Llàstima! Mitja hora després en va sortir. "10:45: Sr. Ferrer surt de "Plats trencats", C/Gironès, nº11" vaig anotar a la meva llibreta. La segona parada era diferent, en Marc no va entrar a una botiga, ni tan sols duia el seu maletí. Va picar al porter automàtic i algú li va obrir. Era prou aprop per a veure quin pis havia marcat. S'hi va estar dues hores ben bones.

Vaig tornar al despatx. Vaig ordenar les idees i vaig realitzar l'informe per a l'Anna Freixenet, la meva clienta. La vaig trucar; l'endemà podia venir a buscar el document i la ressolució del cas.

Vaig tornar a casa. Des de la cuina, la meva dona va treure el cap: "Com ha anat?". La meva resposta va ser:
-Amor, et demano el divorci.