Error assassinat

Un relat de: Jansy

La Núria es corda la brusa. Acaben de cardar com animals. Agafa la bossa i surt del pis d'aquell noi que ha conegut fa unes hores i que ara resta ajagut al llit tacat de sang, amb un ganivet de cuina clavat al cor. El metro és ple. El constant soroll de les converses dels viatgers la fa perdre's en els seus pensaments. Avui fa 1 any que el Roger l'havia deixat per una altra. Una altra amb uns melons de mal d'esquena. El dia que va conèixer el Roger, li va entrar al cor una d'aquelles sensacions inoblidables. Després de ballar una estona, es van embolicar i van acabar la nit després d'un clau incòmode i violent al cotxe d'ell. Van sortir set mesos, els més intensos de la vida de la Núria. Però un dia, pel centre de Barcelona, la Núria se'l va trobar en un bar amb una rossa de Garnier amb uns pits enormes i dubtosos. L'endemà la va deixar argumentant que tenia massa feina per estar per ella. "Fill de puta!" va cridar davant del mirall, quan es va quedar sola a casa. Des d'aquell dia havia matat mitja dotzena de tios després de follar amb cadascun d'ells.

Aquesta nit vol conèixer algun altre noi. Es dutxa, s'allisa el cabell, es posa la faldilla que fa que tots la mirin, s'aboca mig pot de colònia, es marca lleugerament els ulls i es centra els pits abans de marxar. El local és a vessar. Es prèn una copa i surt a ballar. Aviat se li acosta un noi. Se'l lliga. Demanen unes copes més i xerren al voltant d'una hora. Ell sembla interessat, tot i que només diu que bajanades. És hora d'emportar-se'l. "Vine" li diu la Núria. Decideixen anar a casa del noi, en David.

La Núria es despulla de seguida, no té temps per perdre. Li baixa els pantalons, agafa el membre, erecte, i disposada a menjar-se'l veu com es fa petita, xica, diminuta. Sorpresa!, tots dos queden consternats. Ell es mor de vergonya i a ella se li esbossa un petit somriure. A ell no li havia passat mai (això diu!, sense aconseguir encara trempar) i a la Núria la veritat és que tampoc. "Em penso que m'has enamorat, aquesta nit" se li entén a en David amagant el cap sota el coixí. Avui la Núria no haurà de treure el seu ganivet de serra de dins la bossa, ni haurà de passar el mal tràngol de matar, al que ja s'havia acostumat. Aquest és el seu noi. Ja mai més ningú trencarà el cor de la Núria.

Comentaris

  • Bo, sí...[Ofensiu]
    Arbequina | 14-11-2006

    M'ha agradat. Subscric el que et diu la Ligeia, sobretot lo del títol. Considero que tens força talent, patent en aquesta genial frase ("Fill de puta!" va cridar davant del mirall, quan es va quedar sola a casa.), així que treballant més els relats, potser donant-lis més voltes, faries no només bons relats (com ja crec que són), sinó meravellosos. És la meva opinió, i el meu consell.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

  • Ondia![Ofensiu]
    Ligeia | 09-11-2006

    Que s'hauria d'imaginar el noi que un "gatillazo" li salvaria la vida.
    El relat està bé, però trobo que li podries haver tret més suc, sobretot amb un títol més suggerent.
    Com que veig que fa poc que rondes per aquesta web (si més no com a relataire) et dono la benvinguda.

    Encantada de llegir-te! vaig a per el dels superherois...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jansy

Jansy

14 Relats

50 Comentaris

15791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sóc estudiant d'Enginyeria Tècnica en Informàtics de Gestió (UPC). Sé que sóc totalment de ciències, però això de llegir i escriure sempre m'ha agradat, tot i que no se'm dóna bé.

Sóc molt tímid, i això m'ha fet viure més per dins que per fora, podent veure les coses en altres sentits. Potser per això sóc tan estrany.



Per qualsevol cosa: xjansana@msn.com

Per saber què faig: nofeusoroll.blogspot.com