La gran cita dels castells

Un relat de: Jansy

Són quarts de deu de la nit. El carrer és fosc i em trobo algú que, com jo, duu sota el braç una faixa ben embolicada. M'hi uneixo; sense qüestionar-ho sé que ens dirigim amb el mateix rumb. Altres cops haguéssim parlat de temes banals o d'actualitat, però aquesta vegada és diferent. La conversa tracta exclusivament d'un sol tema, el que ens ha permès conèixer-nos. La porta d'un edifici familiar resta tímidament oberta, convidant a passar a aquell que la vegi. Un cop dins, veig que, com és habitual, la canalla ha estat la primera en arribar; ara s'empaiten i fan el trapella. Uns nois joves debaten profundament. Avui tampoc actuen com sempre. Després de tota la temporada esperant aquest moment, hem de demostrar el que sabem. El resultat dependrà d'aleatoris atzars, però ells, experimentats, saben que la feina de tot l'any és el que farà decidir, majoritàriament, la balança cap a l'èxit o al fracàs. La més petita de la colla m'agafa de la cintura i s'amaga darrere meu. Tot i tenir cinc anys, sap que avui es cansarà com mai; aquesta nit, però, no se'n queixarà. L'àvia arriba amb el fill i la néta, saluda a tothom que pot i s'atura a xerrar amb l'universitari. La néta es posa la faixa a correcuita i avança amb grans passos cap a la resta de la quitxalla. Un grup de joves conversen animadament. Un d'ells comenta que si ho fem tot serà la millor actuació de la colla. La noia tímida li pregunta si pot pujar sobre d'ell; n'està enamorada. Quan al local ja no es nota la buidor i l'ambient es carrega de ganes, el cap de colla anomena un per un els que formaran la primera prova d'un castell. La resta, rodejant la construcció com a seguretat, bocabadats veient com els seus companys s'esforcen i tremolen, comenten la jugada interiorment. Aquesta nit les coses surten força bé, tan sols queda la prova del gran castell, aquell que no hem aconseguit mai. La seriositat s'apodera de la gran sala, preparant-se per presenciar el més gran dels reptes de la colla. Poc a poc, els escollits pugen, concentrats, prement els llavis, conscients de que protagonitzen el punt culminant de l'assaig. La canalla, tota menuda, s'enfila com qui no vol la cosa fins a les posicions més elevades. Saben que és la prova definitiva i que tothom depèn d'ells. L'enxaneta nota la pressió i afegeix tremolor al fer l'aleta. Diumenge ho farà igual, amb altres colles, públic i gralles. Els altres, des de sota, ens recorre una esgarrifança per la pell i uns somriures amagats per la tensió es dibuixen a alguns dels meus companys. Un missatge encoratjador del cap de colla indica el final de l'assaig. Sortim del local, comentant les proves i opinant més enllà del que podem. Ens retrobarem a plaça, amb la camisa de la colla planxada.
Torno a casa, em rento, m'estiro al llit i penso. Aquesta nit no podré dormir.

Comentaris

  • Tocant els núvols[Ofensiu]
    MarBlava | 01-12-2006 | Valoració: 10

    Sempre m'ha impactat la visió d'un castell humà enlairant-se, em fa contenir la respiració fins que no descarrega...
    La veritat és que no pensem en els dies d'esforç abans d'arribar a trobar l'equilibri entre tots els que hi participeu.
    M'ha agradat que m'ho facis veure.
    Els teus relats transmeten molta sensibilitat, sobre tot en els petits rdetalls.
    Ì gràcies per donar-me la venbinguda a aquesta web, que per a mi ha estat una gran troballa.

  • transmets[Ofensiu]
    Xàldiga | 28-11-2006 | Valoració: 9

    ...que ho vius amb intensitat i passió!uauhh, molt bé!

    Fins aviat,
    salut i força!

  • Jansy! Quan de temps[Ofensiu]
    Laia Boloix Requena | 03-08-2006 | Valoració: 9

    M'ha sorprès gratament que escrivisis a la web i que a més a més comentesis un dels meus poemes. No sé si t'enrecordes de mi però potser t'enrecordes de la Mire de Cornellà de Ll.; jo sóc la seva amiga la Laia.
    M'ha semblat molt maco el teu relat, fa molt que escrius?
    Bé espero que algun dia parlem.
    Adéu

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Jansy

Jansy

14 Relats

50 Comentaris

20378 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sóc estudiant d'Enginyeria Tècnica en Informàtics de Gestió (UPC). Sé que sóc totalment de ciències, però això de llegir i escriure sempre m'ha agradat, tot i que no se'm dóna bé.

Sóc molt tímid, i això m'ha fet viure més per dins que per fora, podent veure les coses en altres sentits. Potser per això sóc tan estrany.



Per qualsevol cosa: xjansana@msn.com

Per saber què faig: nofeusoroll.blogspot.com