L'àvia Filippa i la trobada amb els milicians (1a.part)

Perquè aquesta primera part m'ha deixat en "ascuas". Una contextualització molt ben descrita per adentrar-nos en una història acaecida durant la GC. Molt bé, Romy, interessant perspectiva històrica del relat
Nadine

Ara l'estiu ha deixat pas definitivament a la tardor, que les vacances i la desconnexió que comporten són lluny, torno a passejar per RC per visitar als meus autors favorits i llegir les seves darreres creacions. He vingut fins al teu espai, doncs, i m'he trobat amb una història narrada en dos parts: començo avui per la primera, com és lògic, i prenc nota de què em resta la segona per obrir.

Has focalitzat correctament la narració sobre la figura de la protagonista sense descuidar el context històric i social, completant-la amb antecedents suficients com per fer-se una idea bàsica de la seva trajectòria vital.
Al final, obres la porta a un munt de possibilitats que, sincerament, deixen amb ganes de saber com continuarà el relat...

També tinc ganes de saber si tornaràs a publicar aviat, i com t'ha anat l'estiu... si? bé?
Mentre espero saber de tu, i confiant en què seran bones les notícies, t'envio una abraçada,
Unaquimera

Bona història! Tota aquella època, tan difícil i crua, és un viver de boníssims relats. Seguirem la saga!

i comentaris... jo també et vaig llegint, per exemple aquesta primera part de història, que et transporta a temps reals i crus que cal conèixer...
fins ben aviat
joan

Esperarem la segona part d'aquest relat per tal de poder comprovar com respon aquest personatge, àvia Filippa, als esdeveniments històrics que s'esdevindran. Interessants aquestes biografies de persones que visqueren en temps difícils.

Enhorabona, romyros!

Núria

dir-te que és un plaer tornar a trobar un relat teu per ací.
Jo diria que l'àvia Filippa no és poruga. Una dona que ha hagut de madurar als setze anys i que amb el seu treball i esforç fa rutllar la família, no és poruga.
Jo també espero amb impaciència la segona part.
Et felicito per la primera.
Una abraçada, Romi.

que ha de continuar! estic esperant la segona part amb impaciència. És la primera vegada que et llegeixo i no serà pas la última, perquè m'agrada el teu estil. Gràcies pel teu comentari.

Volem 2a. part jaa!

Volem 2a. part jaa!

valorar un relat com el teu, està molt ben escrit i està centrat en un context històric, avui haig de dir que no és el meu fort, la història. Em recorda a un relat de la Assumpció Cantalozella, suposo que si ens coneguéssim més podria pensar en per què tries els personatges que tries, aquesta dona tant perfecta, alta i espigada, com la ben plantada de Eugeni d'Ors, a mi personalment m'agraden més les dones normals, sense tanta perfecció com a protagonistes. Però bé, suposo que li vols injectar força, tot i que després és poruga. Bé, comentaris que em venen al cap.
Gràcies per la reflexió i una abraçada.

Llacuna

que ens trasporta a terres de l'Altiplà i a l'època convulsa de la Guerra Civil...M'ha agradat molt perque contextualitzes molt bé el relat; respecte a l'aventura haurem d'esperar la segona part, ja que aquest primer relat només és de contextualització. Bé, espero i desitjo que hagi una 2a. part, estic impacient perque ens expliquis què va passar amb els milicians...
Et seguire llegint! enhorabona!