Ja no tinc temps i no puc parar!

Un relat de: Romy Ros
-Hola, Quim, com vas?

-Hola Joan, què tal?

-Què fas ara, a què et dediques?

-Jo bé, molt bé. No t’ho creuràs, estic en un grup d’escolta activa. A partir de les experiències després escrivim un llibre.

-No fotis! Com és això?

-No diuen que a la vida s’han de fer tres coses? Ser pare,
plantar un arbre i escriure un llibre... Doncs mira, a mi només em falta el llibre.

-Un llibre?

-Sí, encara no sé com, ni sobre què el faré. Però ho faré!

-Caram, et veig amb molta voluntat!

-Mira, m’he tornat un intel·lectual, només m’interessa tot allò relacionat amb literatura, estudis i natura.

-Oh, doncs no sé si podràs perdre el temps amb mi...

-L’altre dia mateix, vaig anar a una conferència sobre l’estrès i ho estic posant en pràctica, he de dedicar mig hora diària a meditar.

-Quan vulguis quedem per dinar.

-No tinc temps, Joan. Entre la cultura, la meditació, l’escolta activa i la feina que em dona el pa, no em queda temps per res. A més estic fent l’esborrany de la novel.la

-Caram, com t’ho faràs?

-M’hauré de relacionar amb gent important perquè un ha de tenir contactes, si vull publicar.

-Sí, però meditant…

-No creguis! A les classes de meditació hi ha una periodista important que m’obrirà el camí de les editorials, Sílvia Cóppulo. Ja hem organitzat una trobada

-Caram, Quim veig que et saps moure com a peix a l’aigua en aquests ambients... Me n’alegro del teu èxit. I per cert, la teva dona i fills?

-Ui, nano, no paro! Ara estic amb una altra parella i tenim un fill petit de dos anyets, tot just hem deixat els bolquers... ja veus 55 anys i pare de nou! Ja tinc el carnet de família nombrosa.

-Quim, em deixes de pedra. Quina activitat! Que tinguis molt bon dia.

-Gràcies amic, per cert, em deixes el mòbil per fer una trucada urgent? No sé on he posat el meu!



Romy Ros
29 de febrer de 2020

Comentaris

  • Pobret[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-04-2020

    Em pregunto com estaria aquests dies de confinament el teu protagonista. Podria aprofitar per escriure la novel•la però acostumat a no aturar-se i escoltar i escoltar-se, em pregunto com s’ho faria per parir un escrit en condicions (ell sol), per molt que tingui contactes. Un bon relat que transmet tot l’estrès d’aquestes persones que es pensen que viure és omplir el seu dia d’activitats una rere l’altre, sempre corrent sense adonar-se del que tenen al voltant, sense reflexionar, cavalls desbocats amb aclucalls...

  • Presses i oportunista,[Ofensiu]
    NADINE | 06-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha sorpres aquest relat teu on amb una escena aparentment intrascendent fas una crítica d'una figura habitual: l'home actiu que busca l'èxit per sobre de tot: tenir contactes per ascendir laboralment o socialment. Ja pot anar fent meditació o altres tècniques similars... el cap sempre el perdrà. Oportunista i demanant a les amistats.
    Et desitjo molta salut
    Nadine

  • Sempre amb presses..[Ofensiu]
    Nil | 20-03-2020 | Valoració: 10

    Conec algunes persones així i la veritat que em fan pena. Sembla que es mengin el món, però en realitat és el món que se'l menja a ells. el teu relat escenifica d'una forma "ràpida" i còmica aquest procedir cada cop més visible en la nostra societat. Nil

  • Ostres[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-03-2020 | Valoració: 10


    quan d'estres, val més que vagi a fer un bon sopar en un lloc tranquil, per cert m'agradaria llegir la novel·la que escriu, o potser em posaria massa nerviós. Bon relat
    Salut

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-03-2020 | Valoració: 10

    Un escrit que he llegit dues vegades i cada vegada m’ sgrada mes Felicitats i gracies per llegirme

  • Ho acapara tot.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-03-2020

    Sens dubte, que en Quim, entre la cultura, la meditació, l'escola activa i la feina, i a més, pare de nou,... quina barbaritat! Jo crec que ja té prou per a anar de sopar amb el Joan. Sí, li has posat molta ciència-ficció i a més amb un gran toc d'humor, que m'ha fet somriure molt.
    Et done les gràcies pel teu amable comentari: "espiritualitat" i que encoratja i porta vida. Me n'alegre de que t'haja agradat.
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

476 Comentaris

61625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!