UNA DONA VERSÀTIL, LA MARE

Un relat de: Romy Ros
Hem estat una família com qualsevol altra. No puc explicar-vos res que us mostri una família fora dels estàndards habituals. Però avui, vull explicar-vos les habilitats versàtils de la mare perquè sempre ha estat un personatge... com la majoria de les dones que conec!

Ella, va treballar tota la vida en una oficina d’atenció ciutadana dins de l’administració local: gestió de tràmits en l’àmbit social i juvenil. Estava enamorada de la seva feina perquè tenia dos vessants que li encantaven i segons les seves paraules: “oriento i ajudo a la gent, i ho faig des de la feina interna i la de cara al públic”.

Quan tornava a casa de dilluns a divendres comentava que estava “cansada de gent, necessito meditar en soledat” , i després de dinar s’estirava al sofà i escoltant música zen tancava els ulls per transformar energies.

Al cap de mitja hora ja tornava a tenir el motoret en marxa i voltava per la casa endreçant armaris, prestatges, posant rentadores i planificant els àpats dels dies següents tot entonant algun ritme de la darrera cançó de Radio Flaixbac que jo li havia ensenyat. Era increïble!

Jo de petita l’anomenava “el Dr. Sloom” perquè tenia una habilitat especial per arreglar aquelles coses que a mi se’m espatllaven: la motxilla, material escolar divers, el marc de fotos que m’havia caigut, la roba de les meves nines, peces de joguina que se m’havien esmicolat... Sempre tenia una manera per trobar solucions a les meves trencadisses. I a les del meu germà, ja ni t’explico! A les peces que no encaixaven, ella els hi trobava solució. El personatge dels dibuixos animats de l’Arale tenia una competidora: la mare!

Quan li donava la febre de la costura era capaç de fer-te un vestit o cosir-te una bossa creada d’uns vells pantalons texans: teníem tota una col·lecció per a diversos usos i n’estàvem ben orgulloses d’aquestes creacions. Aquesta febrada li podia durar mesos fins que esgotava les idees momentàniament. Soltava l’agulla i fins la propera.

Quan li marxava la febre de la costura podia aparèixer la de decorar caixes de cartró o fusta. Les embolicava amb papers decoratius i en forma de "découpage" les pintava i amb vernís els hi donava el toc final. Tot un art! Teníem tota una col·lecció a més de les que havia regalat. Aquesta febrada també li durava un parell de mesos fins que guardava els pinzells fins a les properes idees.

Continuant amb les seves habilitats, cal dir que sempre va trobar un forat del seu temps per escoltar les nostres cuites. El meu germà i jo ens agradava mantenir converses amb ella que sempre ens animava a fomentar el diàleg.

De fet, quan es va jubilar va muntar un grup de diàleg sobre suport emocional entre les seves coneixences: Com acceptar la jubilació si eres addicte a la feina, en deia ella. Va ser un grup que va durar molts anys amb reunions d’un cop per setmana i que va generar suficients vincles com per fer viatges lúdics en grup sense l’IMSERSO.

Tots aquests i més, són records que tinc de la mare i que amb calidesa guardo al cor. Ara que ha perdut la memòria, en cada visita li rellegeixo escenes que ella havia escrit a les seves llibretes de quan nosaltres érem petits i adolescents. Escrites del seu punt i lletra, no reconeix les frases. Però jo sóc feliç perquè somriu i em parla de vostè amb una veu suau i tendra.

Romy Ros
29 de febrer de 2020

Comentaris

  • Bonic retrat.[Ofensiu]
    Dones del Club L | 27-03-2020 | Valoració: 10

    Un bonic retrat fas d'aquesta dona exemplar. No sé si és autobiogràfic però m'ha arribat al cor. Entenc que la relatora es la filla que descriu una bona mare i original dona. Encantada de trobar-te per aquí, Romy!

  • Dona singular[Ofensiu]
    NADINE | 27-03-2020 | Valoració: 10

    M'agradat el teu relat, una dona singular, com moltes de les que he conegut. Aquesta bona mare, dona forta i vital que expandeix el seu encant en les coses que fa. Un final trist però possiblement molt real. Et segueixo llegint Romy Ros!

  • Exemplar[Ofensiu]
    brins | 18-03-2020 | Valoració: 10

    Un relat amb un final trist, però ple de lliçons de vida.

    La teva protagonista, ( no sé si és un relat biogràfic...) ha estat tota la vida una dona exemplar, creativa, protectora i bona mare, però potser és en fer-se gran quan més ha sabut lluitar per sobreviure.
    Un bon relat, Romy Ros!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

50 Relats

324 Comentaris

51886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que finalment he aterrat i visc a Vic esperant que sigui definitiu. Sóc antropòloga de vocació i activista de professió. També sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que intenten obrir-se camí en aquest món convuls.
Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen. M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara aquí.
Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva. Namasté!