vaig escriure un poema adrçat als pedants... però era en castellà i la traducció faria perdre el sentit de les meves paraules. El teu text me l'ha fet recordar! Enhorabona per la idea que plasmes!

Home segle XX
què tens a les teves venes,
sang o foc...
i jo afegiria: potser orxata perquè l'home d'avui no lluita per aconseguir els ideals de vida igualitaria i pacífica; tan sols les guerres ens demostren que no sabem viure amb una vitalitat pacífica!

titular un text amb la paraula intitutal... ara ja l'has titulat! Enhorabona per la brevetat amb que ens has regalat un text maravellós!

perque el secret per se molt visible en aquest mitjà està en comentar molt als altres autors. Jo que tan sols he escrit un poema, no he obtingut massa éxit en comentaris, però entenc la causa... no dedico massa temps a comentar altres autors. Però enhorabona per aquesta prosa!

ens estalvii mares com aquesta! No he conegut mai així, però espero no conèixer mai una d'aquesta mena, perque pot arruïnar-te la vida i deixar-te encara amb sentiment de culpa! Enhorabona perque la teva descripció de la maldat, és molt real.

més que prosa sembla un poema d'amor. M'ha eriçat la pell i m'ha fet sentir de nou enamorada perque he reviscut temps remot en el meu temps...Enhorabona per aquesta carta que encara que no hagi estat mai enviada, espero que l'hagis exterioritzat alguna vegada...

Crec que deus conèixer molt bé algun trastorn... ja que descrius molt bé els símptomes d'una depresió que troba beneurança amb el sol de tardor. M'ha semblat que la teva descripció és acurada i molt encertada!

social que fas dels joves que volen ser eterns adolescents i que no volen assumir les responsabilitats que venen amb l'edat. Crec que aquest tipus de malatia és més freqüent del que ens pensem...Bon retrat social.

uns versos tan senzills i doços a la vegada, es que dintre nostre tenim un ànima plena de records vitals i sorollosos. M'ha agradat molt el poema inicial i la teva descripció de la barca moribunda que recull els vells records! Enhorabona!

m'has fet tocar la terra humida dels carrerons de la ciutat, m'has fet sentir la boira gebradora i també humida dels dies d'hivern cru...Enhorabona per aquesta descripció tan elaborada però que amb senzilleça l'has descrit perfectament.

que ens trasporta a terres de l'Altiplà i a l'època convulsa de la Guerra Civil...M'ha agradat molt perque contextualitzes molt bé el relat; respecte a l'aventura haurem d'esperar la segona part, ja que aquest primer relat només és de contextualització. Bé, espero i desitjo que hagi una 2a. part, estic impacient perque ens expliquis què va passar amb els milicians...
Et seguire llegint! enhorabona!

amb fomentar l'autonomia de la persona i l'independència quan abans millor, és per això que estic en desacord amb la persona que m'ha precedit. Viure a costa dels pares tota la vida és de galtes i d'immadur!

amb aquesta carta que mai va arribar a destí. Per això m'agradat molt i t'agraeixo el teu escrit, que l'hagis compartit amb tots nosaltres.

de psicologia: ens descrius molt bé un fenòmen que s'esta donant en moltes cases: el joves no marxen de casa i no sempre és per culpa de la crisi. Deixar el niu costa molt i més si tens una mare que ho fa tot. La comoditat abans que res i la independència econòmica ja la tenen. Bon relat perque descrius molt bé el problema. Respecte a solucions...cada casa ja se les buscarà o la mare potser, posarà la slució si es que vol i li convé posar-la.

els patiments d'una persona que ha patit i pateix un trastorn mental: depressió o trastorn bipolar. Segons expliques sembla que aquesta persona havia estat addicta a la feina fins que al final la desposeixen de la mateixa per invalidesa. No sé si és autobiogràfic o no, però amb molta claredat descrius molt bé tot. Parles amb coneixement de causa? Però finalment el que més m'agrada és de hi ha una finestra i una porta oberta a l'esperança: la persona accepta la malatia i comença a recuperar-se. Important aquest detall. Y ja coneixedora de tot el que l'envolta comença a viure amb una serenitat i oblidant l'ansietat que la feina li provocava. Ara farà activitat de caire lúdic que li permenten seguir formant-se i augmentar la seva autoestima. Vull enviar-te la meva més sincera admiració per aquesta porta oberta a l'esperança!