Més enllà del #8M: el doble estigma que ens acompanya

Un relat de: Romy Ros
Marina escrivia a la seva llibreta unes reflexions per a un blog amic:

Si ets dona i tens un problema de salut mental, de ben segur que arrossegues una doble discriminació. Però això, ja és un tòpic real que moltes de nosaltres ja coneixem. Ara anem a concretar...

En l’àmbit domèstic i familiar, podria ser que quan t’has enfadat i has fet alguna observació airejant el teu mal humor pel desordre que sembla que només a tu et molesta, és possible que t’hagin contestat : “no siguis histèrica, no n’hi ha per tant!”
I jo em pregunto per què els homes quan s’enfaden no són “histèrics”? Pot ser ells s’enfaden amb raó... tret que tinguin un problema de salut mental, que llavors reben altre adjectiu relacionat amb el trastorn.

Una altra escena que pot ser has viscut en l’àmbit familiar és la d’ignorar els teus arguments quan discrepes referent a un tema que s’estigui debatent, i a més, després sents a les teves esquenes allò de: “no li podem fer massa cas perquè ja sabem que no hi és tota”; potser ho has sentit i t’has sentit dolguda i l’emotivitat t’inunda i llavors el comentari és: “es que està molt sensible aquests dies, com que té el seu mal”...

A l’àmbit laboral és possible que amaguis el teu trastorn per evitar mals majors perquè ja tens prou que et preguntin si tens la regla el dia que discrepes en una reunió de treball.

Tu, respires profundament i armada d’assertivitat ignores molts comentaris perquè estàs farta de sortir amb la bandera de l’activisme femení a cada moment que hi ha comentaris desafortunats i a sobre, has d’aguantar el descrèdit per tenir un problema de salut mental.

Aquestes escenes no son fictícies, formen part de la nostra quotidianitat i la vida continua. Tan de bo un dia siguin història!


Romy Ros
Març de 2020

Comentaris

  • Optimisme[Ofensiu]
    aleshores | 06-04-2020

    Optimisme de la voluntat, pessimisme de la intel·ligència, deia Antonio Gramsci. Viure com si no hi hagués estigmes, malgrat que n'hi hagi i es combatin.

    Doncs, endavant!, i gràcies pels teus comentaris, molt apreciats per mi.

    És clar que el compte és per petits però també per grans. Els petits ens fan viure, si tenim la sort i la paciència d'escoltar-los, que és com escoltar-nos. Per què, de vegades no ens volem escoltar i veure així els nostres propis defectes. Els que sovint projectem als altres. Aquells que tan ens emprenyen, precisament.

    M'ha agradat també la mare versàtil que descrius, fen un ús del seu temps per als altres.

  • Un tema interessant,[Ofensiu]
    Dones del Club L | 05-04-2020 | Valoració: 10

    En aquest assaig ens planteges un tema actual avui dia: dones i salut mental i la discriminació com a eix conductor. Les ciencies socials toquen el tema des de la interseccionalitat. Recentment vam tenir a la ciutat una conferència sobre això i vam aprendre molt. Veig que tu ho recolleixes en el teu relat.
    Gràcies, quanta més difusió, més aprenem d'aquests problemes socials.
    Una salutació i seguim!

  • Planteges un bon tema,[Ofensiu]
    NADINE | 27-03-2020 | Valoració: 10

    Sobre la doble discriminació que pateixen les persones que tenen un problema de salut mental i son dones. Imagino que si a sobre son de classe obrera i d'una etnia menystinguda, la discriminació ja és quàdruple: això és el que anomenem intersecionalitat, oi? Per altra banda, tractes el tema en la vida quotidian: interessant. Ens fas reflexionar!

  • Gràcies...Romy Ros[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-03-2020

    Gràcies pel teu comentari, al meu poema "Tronada de lletres", en el qual em dius que és d'inspiradora passió, tendresa i entusiasme per la vida.
    Saluts. Perla de vellut

  • Remugar[Ofensiu]
    Nil | 23-03-2020 | Valoració: 10

    Hi ha un verb: Remugar, que vol dir parlar entre dents, generalment en senyal d'enuig, de desgrat, de desaprovació, etc. Recordo que el pare sempre deia, referint-se a la mare: Aquesta dona sempre remuga! No és que que la mare remugués sempre, el que passa és el pare a vegades trepitjava per on s'havia acabat de passar el pal de la fregona, o escampava molles de pa damunt el marbre net de la cuina...etc. Sentir aquest verb en boca del pare, atribuit a la mare...Vaig acabar creient, i suposo que m'equivoco de totes totes, que els homes no remuguem pas! Romy Ros, en certa manera les dones i els home homosexuals tenim en comú que hem de aguantar estigmes ridículs.

  • Gràcies...Romy Ros [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-03-2020

    Gràcies, per la teua visita al meu portal i pel teu amable comentari al meu poema espiritual "Sóc el teu sarment".
    Una gran salutació... ens seguirem llegint...
    Perla de vellut

  • Tenim dret tots[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-03-2020 | Valoració: 10

    Amb tota la teua reflexió, trac en conseqüència que tots en el món, tenim el bon dret de viure. Realment senzill i a la vegada profund, per a ressorgit en el món. Ho planteges molt bé, Romy Ros.
    Una salutació.
    Perla de vellut

  • L’acceptació [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-03-2020 | Valoració: 10

    En realitat, tot es podria resumir en l’acceptació de la gent, tal i com és, tal i com no és. Tots existim i tots tenim dret a existir. Una forta abraçada per totes les dones, especialment les discapacitades, marginades i no acceptades. Una forta abraçada
    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

57 Relats

449 Comentaris

59330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!