L'àrdua tasca d'esperar

Un relat de: Swoojh
Avui Nazario ha escrit en el seu diari:

El que més faig pel matí és esperar. Esperar i somiar. Somio que em truquen per compartir un pla, o per rebre un encàrrec, o per saber de mi. Fa molt que això no passa, així que cada matí, en despertar-me, entretant em dutxo, rumio què faré durant el dia mentre espero. Qui pensi que això no és un treball dur és un ingenu o un babau o una mala persona. Fa poc li vaig dir a un conegut de Felanitx: mira Andrea, això és molt dur. La fibra òptica ens ha acabat de complicar la vida als que treballem esperant. Obrir correus i mirar diaris i agenda electrònica ho fem ara mentre prenem el cafè. Deu minuts! És a dir que cada matí, cap a un quart de deu jo començo amb l’àrdua tasca d’esperar. D’esperar i de pensar el que faré les següents cinc hores, mentre espero.

El problema és múltiple i de difícil solució: com que penso i penso, no puc fer coses que requereixen atenció, com llegir o estudiar idiomes, per exemple, ni tampoc tasques a l’aire lliure, perquè per a mi això és lleure i em veurien els veïns, ni fer res que em porti a la memòria el meu passat perquè, sincerament, l’enyorança és cursi però a mi, ja veus, em provoca melangia, angunia i gairebé sempre migranya. En fi... un lio!

Malgrat els problemes, la cosa millora després de dinar, tot i que no sempre, la veritat. Res em molesta més que rebre missatges i alertes per les tardes, després de les cinc. No perquè no m’agradin, òbviament, de fet és el que més desitjo, però em sembla mal educat que no ho facin pel matí, mentre jo estic esperant.

Un dia de finals de setembre, que és quan les esperes es fan més llargues, vaig sentir parlar de la conciliació familiar. Feia temps que se’n parlava però sempre havia pensat que el verb conciliar es referia a la idea cristiana de que germans, cosins i demés no s’han de barallar. Quan m’ho van explicar bé em vaig sentir tan feliç, tan feliç, que vaig enviar una carta al director de la Vanguardia per celebrar la iniciativa. Senyor director –començava dient-, he tingut coneixement que el legislador vol aprovar mesures perquè les famílies passin més temps juntes. No sap vostè el que li convé la conciliació familiar a aquest país i sobretot als milers de ciutadans que com jo mateix ens passem la vida esperant. Esperant que torni la família cada tarda per fer tasques en comunitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: