Mutare tempora

Un relat de: Swoojh

Pares i mestres li van dir que calia ser fort i tenaç i els manuals d’autoajuda li recorden ara, com també les elits i els gurús que tornen de NYC. Tot és ple de "quotes", tornen els aforismes de Cioran i Carnegie, les repeticions de twitter, els "bloggers" predicadors i els llibres dels "Nocilladreamers". Tot plegat sembla "cool" però en realitat ens endinsa en una talaia gegant on la paraula de Déu és ara la resiliència i el “do it yourself”.

La coctelera inclou més coses: la solidaritat, les maratons, els nacionalismes, l’arte povera de nou, la transparència, el "big data" i la democràcia representativa. I tot plegat amb pantalles arreu i amb el "digital signane" com a nou canal de relació. Macabeo n'és molt conscient de tot plegat i de fet ell també n'és un "geek" que sovint rememora coses com les les discos del primer Star Wars, les festes bíbliques del vedell d’or i els personatges de Tim Burton. És així que ha decidit fermament que, malgrat la seva edat - cinquanta-dos ja -, havia d’intentar-ho perquè ell, ja veus, continua sent tenaç, com li van ensenyar pares i mestres.

Ha anat al quiosc i ha comprat el Vogue, el CQ i dos Cosmopolitan endarrerits. S’ha apuntat a un curs d’imatge personal per internet i abans d’un mes s’ha plantat en un "meetup d’estartapers", ha pres el vermut a Sant Antoni i s’ha colat en les festes de Sant Martí. No s’hi acaba de veure amb la seva edat però sembla que cola i va fent.

Aquesta matinada, però, tornant a casa en un bus de la V45, la que travessa Gran Via de dalt a baix, un jove ben educat li ha cedit el seu seient i un altre li ha demanat, si us plau, si li podia indicar com arribar a l'Oficina de Correus. Dissimuladament, mentre li parlaven, Macabeo ha intentat baixar uns centímetres els seus pantalons de piquillo, s’ha tret la "màniga-tattoo" i les ulleres grogues d’escletxes i ha donat les gràcies als joves mentre mirava d'amagar el seu pentinat de metxes californianes. Ha picat el botó de parada i ha desaparegut pel carrer d’Aribau.

Comentaris

  • Curiós mix[Ofensiu]
    Lali | 06-10-2017 | Valoració: 10

    Curiós mix de llengües i conceptes amb un ritme trepidant. Estil arriscat però crec que el resultat és molt bo. I molt actual. Felicitats Swoojh!

  • La gran obsessió[Ofensiu]
    Swoojh | 04-10-2017

    Molt d'acord "aleshores".
    La gran obsessió de la majoria de persones, deixar un llegat que pugui ser rememorat en el futur. La resta no té importància. Com dius, el dia que faltem ni s'estranya ni ens estranya ningú.
    Gràcies pel comentari.

  • La gran obsessió[Ofensiu]
    Swoojh | 04-10-2017

    Molt d'acord "aleshores".
    La gran obsessió de la majoria de persones, deixar un llegat que pugui ser rememorat en el futur. La resta no té importància. Com dius, el dia que faltem ni s'estranya ni ens estranya ningú.
    Gràcies pel comentari.

  • Ben explicat[Ofensiu]
    aleshores | 04-10-2017

    El pas del temps és inevitable i no és prudent fer veure el contrari. I un dia, llunyà o proper ens n'anirem i ningú s'estranyarà ni ens estranyaran.Perquè, és clar, només allò que encara és present perquè serveix pel futur es rememora.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: