L'amor sota la lluna

Un relat de: ORIOL

Benvolguda Lluna,

En les últimes hores m'està costant trobar-te. Potser és que encara no és prou fosc, potser és que he d'esperar fins a la nit. Tinc ganes de sentir-me iluminat per tu, protegit per la teva lluminositat aprop del mar i no ho aconsegueixo. Però tampoc defalleixo, sinó que espero aconseguir-ho.Només et demano que,mentre no puguem trobar-nos, siguis capaç d'esperar-me. Et prometo que et recompensaré. Valdrà la pena! Mentre no coincidim, et prego que m'iluminis sempre tot el camí fins a arribar a trobar-te.No voldria que aquestes paraules t'emocionéssin ni que et deixéssin sense saber què dir com ens ha passat també en les últimes hores. Només voldria que entenguéssis del que sóc capaç per trpbar-te, per poder estar amb tu de forma definitiva o fins i tot per arribar a seduir-te perquè et quedis nit i dia amb mi.

No deixis que aquestes paraules les tapin qualsevol dels teus enemics, ja siguin els núvols, o la pluja. Deixa que aquests mots plens de tendresa i autenticitat penetrin fins al fons del teu cor.No pensis que les paraules se les emporta el vent. Aquestes et prometo que no se les endurà están escrites amb els batecs del meu cor.Les paraules que se les emporta el vent, són perquè no eren autentiques. Aquestes ho són. No prenguis cada mot com a signe d'una obsessió, o unes ganes desenfranades per estimar.Simplement, si et plau, prent-te aquestes paraules com el que són:el desig de fer-te sentir que ets i sóc especial i per tant, avui havia de ser i será un dia màgic, encara que ni tu ni jo puguem tornar-nos a agafar de la mà.Simplement, i abans de finalitzar, només em queda dir-te que t'espero i t'esperaré, a la nit o fins quan calgui.Simplment vull que sàpigues que vull redescobrir l'amor amb tu, i voldria demostrar que val la pena estimar-te i estimar-nos.


Comentaris

  • sense paraules[Ofensiu]
    nana_17 | 31-05-2010

    gràcies per aquest regust dolç que m'acabes de regalar.
    de veritat.

  • la lluna[Ofensiu]
    nana_17 | 30-05-2010

    redescobrir,
    retrobar
    reinventar
    reviure

    un text ple promeses, de sorpreses, de moments per viure i viscuts, d'estones amb ganes de comparitr...

    la vida a vegades fa tombs que no esperem i que sorprenen.

    Què se n'ha fet del teu escriure? fa temps que no penges res.
    Esperem que el llegir no t'hagi fet perdre l'escriure, ni que tampoc ho hagin fet altres coses, ja que tot allò que passa a vegades va bé deixar-ho plasmat en un full de paper.

    salut.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ORIOL

52 Relats

60 Comentaris

38850 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriponsribas@gmail.com