L'amor físic: En la foscor

En la foscor, les coses materials esdevenen invisibles als ulls. Però les nostres percepcions no es limiten a allò visible. Mitjançant els altres sentits i la imaginació es poden construir imatges perfectament nítides. Dels nostres somnis, dels nostres malsons.

- Sents això?
- Semblen grills.
- No. Són les molles del llit de l'habitació del costat.

El Rubèn escorcollava el silenci, amagat en la foscor opaca i nocturna. Mirava a través de les vibracions del so, com qui mira pel forat d'un pany. Reconstruïa a partir dels lleugeríssims sons, que arribaven a les seves oïdes en mig del silenci fred, l'aconteixement eròtic que succeïa a la cambra adjacent. El seu cervell actuava com el descodificador del canal plus un divendres a la nit, transformant ones que viatgen per l'aire en imatges pornogràfiques nítides.

El dolor i l'excitació torturaven el seu cos i la seva ment. En tots aquests anys que havia estat secretament enamorat de la Mònica, mai havia estat tan a prop del seu llit, del seu cos nu, suat, excitat, juganer, lúbric. Mai havia estat tan a prop de percebre el seu plaer, els seus ulls infectats d'èxtasi, el seu somriure hormonalment lúcid. El revers de la moneda era aquell home, més a prop encara, entre les cames d'ella. Morbosa autocomplaença la del voyeur de les ones acústiques. Imaginar el sexe prohibit de l'orgull ferit. L'obscenitat de l'amor negat es fonia en la calor de les seves venes, carregades de desig incendiari. Les envestides d'aquell home eren cops de fuet a l'esquena de la seva ànima, acceptades amb l'estoic heroisme dels màrtirs. Un via crucis cap a l'ascensió dolorosa del zenit sexual aliè, però fet propi per un capritx sàdic del destí, confabulat amb la seva ment perversa.

Silenci.

Poc a poc el seu cervell va percebent noves sensacions. Per mitjà de l'olfacte i dels receptors de feromones. Com podia ser? Reconeixia aquella olor perfectament. Era la olor que desprenia la Maria quan estava excitada. Potser s'havia excitat, igual que ell, amb la imaginació despertada pels discrets sons provinents de l'altra cambra? Potser s'havia excitat intuint la seva excitació? Potser simplement estava en aquells dies tontos en que el seu cos exigeix ser tingut en consideració?

No era el moment d'entrar en teories filosòfiques sobre causes, subconscients ni psicologies. Hi havia uns fets clars: Ell estava excitat. Ella també.

En la foscor, ensumant, escoltant el cos d'ella que li parla en la distància, aconsegueix orientar-se, trobar la seva boca. Li fa un petó humit, d'aquells que pregunten si és el moment. Ella li torna un sí, amb una carícia, un mmmmhhh i una mossegadeta als llavis. I ell, sense més dilació, es planta damunt d'ella, passejant el seu membre, descaradament notori, per la tela finíssima del pijama d'ella. Ella deixa anar un gemec ofegat, sabent que la seva pell s'escalfa sota els camins d'aquest contacte. Ell la despulla amb impaciència de la roba que s'interposa entre les seves pells. Ella obre les cames. Ell la penetra. Ella xiscla i s'obre més encara, per oferir més profunditat. Ell respira suaument l'aire del voltant del seu coll mentre pressiona la pelvis contra el sexe tens d'ella. Coneix la mecànica de l'orgasme de la Maria. Ella esbufega amb força, abraçant-lo amb totes dues mans, a l'esquena, a les natges. Ell té la fredor de mesurar els temps, agafar amb fermesa el pit esquerre i mantenir l'escàndol de les molles del llit uns decibels per sota dels crits de la Maria. En altres circumstàncies premeria els llavis forts contra els d'ella per silenciar-la fins als nivells en que els veïns no es sentissin intimidats. En comptes d'això, s'aixeca per deixar que ella ompli els pulmons, culmina amb les forces de fregament carnals el moment àlgid del coit i, quan sembla que el volum dels crits de plaer d'ella ha arribat al màxim, li mossega lleugerament el lòbul de l'orella per prolongar-ne l'espectacularitat acústica.

Al matí següent la Maria es lleva amb un somriure obert, sincer i etern. Sempre somriu, és cert, però en aquests moments es tracta d'un somriure tan sincer que prové del benestar de totes i cadascuna de les seves cèl·lules.