LA VIE EN ROSE

LA VIE EN ROSE

-Va home! El que passa es que tu ets un pessimista.
-No es això, t’ho dic de veritat. Tot va ser parlar-ne i es va posa d’ungles. No t’ho imagines. Em sembla que d’aquesta no en sortim!
-Ca! Ja veuràs com si. Mira-ho pel costat bo. Li proposes una reunió privada i estic segur que el convenceràs.
-No sé, no sé.. Tu tot ho veus de color de rosa.
-Si. Com ho saps?
-Nomes cal escoltar-te. Tot es fàcil per tu!
-Però es que les coses son de color de rosa. Tu no els hi veus?
-Jo no. Tot es força més complicat del que et sembla a tu.
-No dic que no sigui complicat. El que dic es que ho veig de color de rosa. Mira el cel. Color de rosa. Mes fosc cap a l’horitzó i mes claret just a la nostra vertical. Però rosa al cap i la fi.
-Que parles? El cel es blau, com sempre. Avui una mica més gris, potser.
-Jo el veig de color de rosa, com la teva camisa, i com els cotxes que passen. Vaja, que jo ho veig tot de color de rosa. Fins la gespa, els arbres, els motoristes. Tot. Es ben estrany, però m’agrada!
-Em prens el pel?
-No, que va! T’ho dic de veritat. La vida, el mon, es de color de rosa! Ja fa dies que em passa. Em desconcertava una mica al principi, però val a dir que, quan t’hi acostumes es molt agradable.
-Que t’has enamorat? Diuen que els enamorats veuen la vida de color de rosa.
-Els enamorats son imbècils. No és d’això que parlem.


Jordi Baucells Febrer 2016