YOU’LL NEVER WALK ALONE

has aconseguit fer-nos entendre millor el poema. Saps el què passa? Que la major part de les vegades no veiem més enllà dels nostres nassos i ens ho han d'explicar per a copsar la intencionalitat de l'autor. Quan, en realitat, les obres d'art s'expliquen per si mateixes i el qui ho mira hauria de deixar-se portar pel que veu i donar-ho per bo. Crec que pensem massa i sentim poc.
La veritat és que em va encantar el teu breu poema.

Vull fer un breu aclariment. Aquest es un poema d'esperança, de recolzament. Diu que mai no caminaràs sol, que tinguis confiança. Camina a traves del vent, de la pluja, diu, I no tinguis por de la foscor...
Malgrat els bons desitjos i el cant a l'esperança que expressa el poema,trobo que és una tràgica ironia que li cantin aquesta cançó a qui s'ha d'entrebancar amb les propies sabates i fingir que algú li ha fet la traveta per no haver de reconèixer que està sol. Estic segur que li passa a més d'un. Aquest es el sentit que li he volgut donar. Pura ironia. Potser no me n'he sortit. Jordi.

When you walk through a storm,
hold your head up high,
and don't be afraid of the dark ;
at the end of the storm there is a golden sky
and the sweet silver song of the lark.


Walk on through the wind,
walk on through the rain,
though your dreams be tossed and blown.


Walk on, walk on with hope in your heart,
and you'll never walk alone,
you'll never walk alone.
Walk on, walk on with hope in your heart,
and you'll never walk alone,
you'll never walk alone.

i molt missatge. Però no s'adiu amb el títol que promet caminada en companyia.
El meu comentari també és breu. Molt bo!

La solitud pot ser tan breu com aquest relat. Normalment és molt llarga i trista. Aquest breu poema fa pensar en que, fins i tot, cal autoensopegar per constatar que no es vol estar sol. Una abraçada.

Aleix