PACTE DE SANG

PACTE DE SANG

Vostè es pensa que jo sóc xinès oi?
Perquè ho diu?
Per com em mira. Des que ha començat l’acte que no m’ha tret els ulls de sobre.
Li deu haver semblat.
M’ho jura?
Si cal. Si, es clar. No vull que se senti molest. Però ho trobo fora de lloc.
I ara em pren per un imbècil insegur!
Li juro que no!
I, perquè me l’he de creure?
Doncs perquè jo a vostè sempre li he tingut un gran respecte. No el veuria mai com un imbècil. Ja sé que és coreà.
Així, vol dir que som amics vostè i jo?
Jo be ho pensava, vaja.
Si, es clar. I jo també, però de vegades un no n’està segur de les coses.
Ja en pot estar ben segur. Vostè i jo sempre serem amics. No oblido que és vostè qui em paga el sou.
Si som tan amics hauríem de signar un pacte de sang.
Home! Tampoc no exageri ara! Potser no n’hi ha per tant!
I tant que si! Així no en tindrem mai cap dubte. Miri, jo em faré un tall a la vena aquí al canell, ho veu?
Si, ja ho veig. Vigili que es tacarà de sang.
Ara vostè, prengui el cúter i faci el mateix.
Vol dir?
Insisteixo!
Com ordeni. Ja està.
Ara ajuntem els canells i deixem que la nostra sang es mescli i així, serem més que amics. Serem germans!.
Doncs, que bé! I, escolti. Hem d’ajuntar els canells molta estona?
No n’estic segur, la veritat. Ho vaig veure en un “tutorial” a Internet. Però ja fa molt de temps.
Es que, ho estem deixant tot fet una merda amb tanta sang.
Té raó, jo ja m’estic marejant.
Ara que ho diu, jo també noto que el cap se me’n va.
Deu ser cosa del cava.
Seiem aquí, estimat germà, abans no taquem la catifa xinesa.

Jordi Baucells Febrer 2016