BARRADEBAR

BARRADEBAR
- ...fins que, per fi, la mort se l'ha endut. Si, noia. I tots s'han quedat en silenci fent el cor fort. Es clar! Però estaven a punt d’esclatar en gemecs i convertir l’habitació en una olla de grills. Ho hauries d’haver vist. Resulta que tots ho sabien que d’avui no passava, però com sempre, arribat el moment no hi ha ningú que sàpiga que cony s’ha de fer. I m’ha tocat a mi. A mi! Aquesta no me l’esperava. Com si fos cosa meva! Però si soc un estrany! Si quasi no la coneixia. Ja em veus fent trucades, parlant amb la funerària... Jo, parlant amb la funerària! Quins pebrots! En fi... Posa’m una altra copa vols?
La cambrera li omple el got per tercera vegada mentre ell, del tamboret estant, clava la mirada al terra de rajoles gastades.
- Però si fa quasi tres mesos que em vaig divorciar de la seva filla.- Fa un glop de vodka – Ja no soc de la família oi? O si. Tu que hi dius? Si estic divorciat no es la meva família. No trobes? Si desprès de tres anys encara no teníem cap fill! Quina merda oi? Ella deia que els fills nomes donen maldecaps.- L’últim glop buida el got i li mostra a la cambrera perquè li torni a omplir. Ja te la mirada perduda, i l’expressió estúpida de qui no entén res, més enllà de les pròpies paraules.
La noia li serveix un got net amb glaçons i li omple fins la meitat.
- Que cony hi fotia jo a la cambra mortuòria de la meva sogra? Si la meva ex no em volia ni veure! A tu que et sembla? Digues. Creus que no hi havia d’haver anat oi?
La cambrera fa un gest imprecís fent veure que se l’escolta.
- No, es clar. Si tens raó. La visita a la mare m'ha servit d’excusa per veure la filla. La meva ex. La trobo a faltar, saps? Nomes van ser tres anys, però va estar be. – La llengua se li anava fent gran dins la boca i les paraules sortien mastegades- Saps que? Ella mai no m’hagués deixat per un tipus com aquell. Però es que el molt cabró està podrit de pasta. Les dones perdeu el cul pels calers, oi? Tu també ets així? – La noia l’ignora mentre va recollint per plegar - Si dona! Una d’aquestes que deixaríeu el marit pels diners d’un altre...Digues! Ets així tu?- la veu ressona en la buidor del bar- Posa’m una copa, va.. I mes glaçons. Em crema la llengua. Quina set!
- Serà millor que se’n vagi a casa. – Amb gest decidit, la noia retira el got amb glaçons i eixuga la barra - Au va, li trucaré un taxi i se’n va cap a casa.
L’home se la mira amb un interrogant als ulls. Proba sense èxit de trobar arguments. Però el cap li pesa massa.
- Si, potser serà el millor. Accepta.
Quan arriba el taxi, hi puja fent tentines. Al carrer hi fa fred, plovisqueja.
La cambrera, observa la marxa del cotxe fins que aquest tomba per un carrer dues cantonades més enllà.
Desprès, apaga els llums del bar i abaixa la persiana.

Jordi Baucells - Desembre 2016