FINS A L’ÚLTIMA PARAULA

Un relat de: Jordi Baucells
FINS A L’ÚLTIMA PARAULA

- I tu, qui ets?.
- Sóc una historia.
- Una historia? Tan petita?.
- Be, més aviat sóc un conte. Però, una historia al cap i la fi. No?
- Si, ben mirat. I que hi fas a sota d’una pedra?
- No saps que a sota de cada pedra s’hi amaga una historia?
- Ho he sentit, però nomes és una metàfora. D’històries, el mon n’és ple. El que cal és saber trobar-les.
- Doncs ja n’has trobat una. Ara què penses fer?
- Home, no ho sé. Ara mateix no estic buscant cap historia.
- I perquè remenes les pedres? Es pot saber què busques?
- Res concret, és el costum. Però vaja, això és cosa meva. La història ets tu, no? Doncs explica’t.
- Ah! Que fàcil oi?. “Explica’t”. La cosa no va així, company. Si em vols conèixer, primer m’has d’observar. Desprès m’has d’entendre, i per fi, m’has estimar.
- Demanes molt.
- És la teva feina. Conèixer-me i entendre’m, per poder-me explicar als lectors. Estimar-me per saber entrar a dins meu, per no perdre’t cap olor, cap color de la meva essència. Perquè ni un sol matis s’escapi de les teves tecles quan et posis a escriure’m.
- És que em fa mandra. Tens traces de ser una historia insípida.
- Doncs sigues el meu autor i capgira’m! Com a autor hi tindràs tot el dret. Seràs l’amo del tros, el que fa i desfà a plaer, segons li dicta el seu instint. Seré teva.
- És molt llaminer però... No sé què dir-te.
- Dubtar és una sàvia opció.
- M’hi puc passar tot el dia, dubtant.
- Tant és, avui no tinc plans.
- Podem passar el dia junts. Si et sembla bé.
- Vols dir, dubtant?
- Vull dir observant-te. Coneixent-te. Bé, potser se’ns acudirà alguna altra cosa.
- M’agradaria. Segur que tecleges molt bé.
- Procuro sortir-me’n. Passió n’hi poso.
- Se’t veu als ulls, saps? Em puc imaginar el teu teclejar apassionat. La teva mirada amorosa clavada a la pantalla, triant amb cura cadascuna de les meves lletres. Resseguint, incansable cada frase que em dóna forma. Traient-la i posant-la, a plaer, una vegada i una altra. Fins trobar-ne la posició exacte.
- Tinc poca experiència. No n’esperis gaire de mi.
- Només vull que m’observis. Que m’entenguis. Vull ser estimada! Vull sentir que em tecleges amb intensitat, lletra, rere lletra. Com fas de mi, una historia per ser llegida. I vull gaudir, també, la potencia dels teus paràgrafs, quan me'ls clavis amb passió, fins a l’última paraula!
- Be, jo.... En fi, ara m'hi poso.


Jordi Baucells - Gener 2017

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer