POLITIQUES HUMANITÀRIES

Un relat de: Jordi Baucells
POLITIQUES HUMANITÀRIES



-- Ale hop! Aquí els tens! No t’ho creies oi?
-No em pensava que n’hi haguessin tants, no. Que en farem?
--Doncs no ho se, la veritat. I, encara n’hi havia més, però van desaparèixer una colla de cadells. Uns deu mil, pel que m’han dit. De moment els tenim aquí, fins que prenguem una decisió pel lot sencer. O potser farem uns quants lots separats perquè siguin més fàcils de col•locar. Tu te n’enduràs uns quants oi?
-Be, potser si. Encara no estic decidit. Es una bona ocasió, es clar. Però ara mateix jo tampoc sé que fer-ne. N’hem de parlar.
--Mira, aquells d’allà baix quina bona pinta. Fes-hi un cop d’ull. La majoria son jovenots. Es reproduiran amb facilitat. Però, no cal que et decideixis ara. Hi ha temps de sobres i encara en van arribant. Amb la quantitat que n’hi ha no ens els acabarem pas.
-Escolta, i si quedem un dia per dinar i en parlem? Ara tampoc no em voldria precipitar. Tampoc no vindrà d’aquí oi?
--No! Que va! Ja saps com va això. Ja fa mesos que dura i no sembla que s’hagi d’acabar aviat.
-Ja en parlarem, tot i que penso que el fet que es puguin reproduir molt, no estic segur que sigui un avantatge. Mentre es reprodueixen no produeixen. Jo ho has pensat?
--Tan se val! Tu pensa amb la imatge que oferiràs al mon. Millor estadista quants més te n’emportis. Això es l’important!
-Però tu saps com mengen, tanta colla?
--No me’n parlis. I a sobre, parlen d’allò més rar. I, no paren de queixar-se.

Jordi Baucells Febrer 2016

Comentaris

  • Esclaus[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-02-2016 | Valoració: 10

    Un relat real que, realment, és massa realitat. I tristesa. M'has fet pensar en dos romans davant una colla d'esclaus. I no hi ha cap sortida, ara per ara. No sabem com resoldre problemas que alimentem i creem. És escruixidor tot plegat. Enhorabona per fer-me pensar. Una abraçada.

    Aleix