ÉS EL QUE M’AGRADAVA FER.

Un relat de: Jordi Baucells

ÉS EL QUE M’AGRADAVA FER.
(Reflexions d’un psicòpata)


Abans matava. Ho feia per la sang. Per satisfer el meu instint. No hi havia odi en el què feia. Matava. És el què m’agradava fer. Era jo. La mort aliena era la meva vida. L’èpica de matar o morir, quina gran excusa! Matar. La meva raó per viure. No indultava ni els esquirols. La seva vida era meva. I, un dia van aparèixer ells, els forestals. I varen posar en qüestió el meu dret de matar. Ara ja no hi son. Els hi vaig engegar dos trets a cadascun. La seva vida era meva, i la vaig convertir en mort. Fa trenta anys que sóc a la presó. Quants esquirols indultats pel preu de dos forestals! Ara ja no mato. Ara estic mort.


Jordi Baucells – Febrer de 2017

Comentaris

  • COLPIDOR.[Ofensiu]
    jomagi | 18-03-2017 | Valoració: 10

    ÉS tant horrible la misèria humana que un no pot evitar sentir-se brut de formar part d' aquesta dissortada deshumanitzacio imparable.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: