la trucada

- Digui?
- …
- Digui?
- …
- Hola?
- ...
- Que hi ha algú?
- ...
- Escolta, si no em contesta, tallo
- No, no.
- Doncs digui què vol.
- Que parlis.
- Perdona, però no estic per bromes.
- Parla'm de la teva vida.
- Què li importa? Què n'ha de fer? Penjo. Adéu.
- No! Marta!
- Carles? Carles, ets tu?
- Sí, sóc jo.
- I per què no m'ho deies?
- Per què... no ho sé.
- ...
- Marta, sisplau, parla. Et vull sentir.
- Carles...
- Marta, sisplau!
- Carles, jo vull parlar, però, però...
- Marta, et vull veure.
- No, Carles, sisplau. No puc. No podré.
- Marta, sisplau. Ja saps massa bé que tenim que viure junts. No podem viure separats. Escolta't a tu mateixa. No sents que la teva veu és trista?
Tens que viure, Marta. No pots estar tancada, fugint de tot. Torna al poble, Marta. Sisplau.

- ...
- Fes-ho. No pots viure tancada, Marta. T'ho prego.
- ...
- Marta? Estàs plorant?
- ... Sí.
- Marta, vull estar al teu costat per consolar-te i fer-te companyia.
- Carles...No t'entenc. Per què continues aquí? Si et vaig enganyar.
- No m'importa, Marta. Ja entenc per què ho vas fer.

- Però Carles... si et vaig utilitzar. Si vaig anar amb tu per fugir de tot. No t'estimava. Ho feia per fugir de la realitat, per oblidar-me dels meus problemes.

- Però en el fons m'estimes. Reconeix-ho

- Però encara que fos així... Carles, no puc. Et vaig mentir, et vaig enganyar. Tu venies amb mi sense saber que jo tenia un marit. Un marit molt violent, que si ens descobria, haguessis rebut. I tu no ho sabies. Podies haver-ne sortit molt malparat, si ens descobria.

- No m'importa. T'estimo. No m'importa la resta. L'únic que vull és que siguis feliç. Per això vull que tornis. Allà on t'estàs ara et sents molt malament.

- Carles... jo... jo també... t'estimo.
- Doncs vine.
- Carles... tinc por.
- No té que passar res.

- Ja ho sé. No és pas pel meu marit. Ja estem divorciats. Ho dic perquè... tornar allà em portarà molts records.

-Marta. Sé que és dur, que vas patir molt. Però no pots anar a una ciutat que no coneixes, treballar durament per un sou que no val res, i passar-t'ho malament. Tens que viure, Marta.
- ...
- Marta?
- Carles, de debò? De debò no t'importa que t'hagi enganyat? No t'importa que al principi anés amb tu per oblidar-me de tot?
- No m'importa.
- De debò?
- Sí, Marta. Vine sisplau.
- ...
- ...
- D'acord. Vinc. Saps? Jo també t'estimo.