la prova final

LA PROVA FINAL

- per què m´ha suspès?
- t´has suspès, tu

- jo no he posat la nota
- però, has contestat la prova

- però és vostè qui ha seleccionat aquestes preguntes
ridícules
- no et passis, eh?

- qui és vostè per preguntar?
- és l´Estat qui m´ha confiat aquesta missió sagrada

- i com sap que l´ha complert d´una manera honrada?
- tinc la consciència tranquil-la

- i, està content, oi?
- doncs... infiferent

- o sigui, que no l´importa que aprovi o que suspengui?
- no, vull dir que...

- que està content
- doncs, sí, què passa?; és el que et mereixies: has fet el
dropo i el bèstia tot el curs!

- a la fi, ha vomitat
- què esperaves, excel-lemt?

- esperava un examen just, comprensiu i humanitari...
- quantes exigències!

- i vostè, com sap que no he aprovat?
- doncs... no has arribat a la nota suficient

- i quina és, aquesta nota?
- el "cinc"... per què preguntes el que ja saps?

- i, per què no el quatre o el tres?
- jo no faig les lleis

- però, les interpreta i aplica... vostè és, doncs, culpable
del meu fracàs
- tens més cara que cents miralls!

- això és un sinistre! Només han aprovat els sabis!
- ja ens tornarem a veure per setembre...

- bones vacances, senyor ministre...
i contarà a la gent, que els alumnes són, cada cop, més
passotas i vagarros, més rucs i inconscients...
a mi, em toca apretar les dents
ho juro, cremaré els llibres, el dia dels Innocents!