La pell.

Un relat de: anarfent

Es va adonar, ahir, que la seva pell l'hi anava petita.
Que ell estava cargolat dins el límit.

Te un llit gran, que no ocupa del tot, dorm al recó.
Si dorm acompanyat, la pell, l'intenta retenir dins seu, ell es cargola més.
Es vol estirar, arribar al altre costat del llit, la pell es queixa.

Ell recorda que una vegada va estirar la mà, i la va veure, la mà.
La pell també la va veure.

Més enrere recorda que una vegada va voler ser gran com una casa.
La pell previsora, va actuar.

A la pell, li fa por esqueixar-se i deixar de fer la seva funció protectora, es pot estirar molt, però això pot portar canvis.
Recony de pell poruga.

Ella es queixava perquè no l'estirés, li demanava, a estones li exigia que no l'estirés, la mà.

Ara li permet que s'adoni del que pateix, potser, ara, es vol estirar una mica, però es que potser sola no pot, o no en sap.

Ell per fi l'escolta, escolta, li costa actuar, li anava bé que la pell li limités l'acció.

Aquesta nit passada, ha començat a voler dormir sobre tot el llit.
Durant el dia voldrà dir a la pell que no cal que s'estiri, que el que a ell li agrada es que l'envolti, que l'acaroni, que el mimi... que no es qüestió de mida, que no es qüestió de créixer, d'estirar-se...
Que vulgui o no l'envoltarà sempre, per sempre, que compta amb ella, junts, que es deixi fer, que ho intenti, com ell.
Aquesta nit que ve, començarà per voler estirar la mà.


Ara dubta, pensa que tot aquest rotllo no és més que un esforç, un nou esforç del seu ego per ser el protagonista.

Comentaris

  • hola J.![Ofensiu]
    atram | 19-02-2007

    bé, tot i que t'he comentat de viva veu algunsdels teus relats, i encara que sàpiga que potser no rebras aquests comentaris en breu, he vist que la Leela et comentava, i he decidit fer-ho també, aquest cop com a relataire oficial, i a falta de correu electrònic.
    De fet tan sols volia agraïr-te infinitament que em donéssis a conèixer aquesta meravella de pàgina. Durant un temps, inicialment, el meu agraïment cap a tu apareixia com a presentació en el meu nick, però segurament no ho vàres veure mai. Ara ja sé que el destí ens va ens va fer retrobar per a compartir espai aquí. I n'estic molt contenta. T'he de dir que he tingut la oportunitat de conèixer en directe alguns d'ells aquest cap de setmana, i són gent fantàstica.

    Bé, anat al teu relat, i coneixen-te... només puc dir que som porucs com la pell, però som lluitadors i inconformistes com allò que sentim de més endins. Que som humans, que patim, que ens equivoquem, que estimem, que deixem de fer-ho, però mai del tot. Que ens limitem, que ens costa actuar. Que volem ser, sobretot, protagonistes de la nostra pròpia vida, i de vegades en costa dur a terme aquesta premisa.
    Felicitats per tenir aquesta pell tan curiosa i especial.
    Espero que aviat puguis reincorpòrar-te a RC, per trobar-nos per aquí, i sobretot que continúis escribint.

    Una abraçada molt sincera.

    atram / marta

  • Leela | 19-02-2007 | Valoració: 10

    Ja fa temps que et vaig descobrir. Però t'havia oblidat. Per sort, aquest cap de setmana m'he enrecordat que al cap i a la fi, tan sols anemfent.
    El teu relat és excepcional. Aquest com molts altres diuen molt i d'una manera molt intel·ligent al meu parer. La relació amb la nostra pell és d'estira i afluixa, costa coordinar-nos. Les teves paraules em sonen tan familiars que de vegades penso que han sortit del meu cap. És un plaer llegir-te. Estic convençuda que es tracta d'un afany de protagonisme, diem que ens agrada que la pell ens embolcalli, tenir-la allà i, a l'hora volem estirar-nos i tornar-nos a mirar la mà. És complicat. Potser, com diu l'angie, es tracta d'una qüestió d'humitat que doni l'elasticitat suficient per trobar-se a gust dins de la pròpia (?) pell.

    Gràcies pels teus relats.

    Leela

  • EL teixit protector?[Ofensiu]
    angie | 28-09-2006

    M'encanta la frase "Recony de pell poruga", resumeix el que ens vols comunicar amb aquest relat.
    La pell té la propietat de ser elàstica però per a això ha de fer "exercici", deixar-se humitejar per fora i per dins...
    T'escriuria un altre relat com a comentari però haig de marxar. De tota manera, la pell sempre present en els meus escrits també, t'ha inspirat d'allò més bé.

    petons

    angie

  • Em cridaves?[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 28-09-2006

    En veure el tiol del teu relat he tingut que entrar a llegirte i a llegirho... i mhe quedat enganxada!
    Es tota una alegoria, una metafora que va mes alla de les paraules? Es un punt de vista sobre un fet cotidia, el de trobarnos fermament tancats pel nostre propi jo, la nostra pell, el nostre cos, el nostre ego public o privat?
    Qui es en realitat el protagonista de la nostra vida?
    Sort,
    Pell

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

anarfent

20 Relats

49 Comentaris

22633 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:

R en Cadena

"angie em va encadenar i jo he passat la cadena a manel, a Nurai i a Xisca Riera Ballester"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")