Digues

Un relat de: anarfent

Visc dalt d'una muntanya, aïllat.
Perquè vull.
Perquè m'agrada.
Perquè necessito el contacte humà, hi visc.


Viatjar en tren, mirar per la finestra.
El mon.
Em fixo en petites espurnes que s'hem destaquen de la resta de vida que travesso assegut.
Si ho miro de lluny... puc teoritzar.
Si ho miro de lluny... controlo.
Si ho miro de lluny... puc renunciar.
Si ho miro de lluny... puc triar quedar-me amb aquella espurna que em queda tant bé.
Que m'excita.
Que vull.
Que m'enorgulleix.
Que puc ensenyar a la resta de companys de viatge.
Que estimo.

Vull parar i anar-hi.

Baixo del tren.
M'aturo.
Busco reconèixer el que he vist, l'expectativa que sento.
A tocar, em barrejo.
A tocar, tot el que he controlat en el temps que vaig anar en tren... no te sentit.
Ara, l'espurna val per si sola, de fet, ja hi era.
M'hi relaciono... quina sort!
El frec a frec... em porta.
Hem deixo portar.
Una mica.

No puc focalitzar, aïllar.
L'espurna s'ha diluït com a símbol.
La meva ment va de cul, però jo...

Em dono com mai m'he donat.
M'omplo com mai m'he omplert.
Em sento a vessar de gust.
Però sols per un moment, per uns moments.

I la resta?

Os ho dic...
Digueu-m'ho...

Comentaris

  • Et dic que...[Ofensiu]
    angie | 04-07-2006

    m'ha agradat. Em sembla força íntim i m'ha obligat a llegir-lo dos cops... Té una força especial i el recurs del tren, prou conegut, va que ni pintat...
    Felicitats!

    (no tinc ordinador fins demà segurament... estic confiscant un per una estoneta, jeje)

    petons

    angie

  • ambre | 03-07-2006

    Deixem les borilles i ens centrem?

    M'agrada com escrius... I aquest poema.

    Polaritats del camí, allò de ... "no hay nada más bello que lo que nunca he tenido, ni nada más amado que lo que perdí" Es pot dir? no sempre ens ho em de callar.




  • Sentir-se vessar de gust[Ofensiu]
    Nurai | 03-07-2006

    sempre és un regal...encara que sigui per un instant.

  • No sé si l'acabo d'entendre...[Ofensiu]
    Arbequina | 01-07-2006

    Suposo que parles de la dualitat dels contraposats mon interior-mon exterior.
    Un curiós pòema per un encara més curiós tema. M'ha sorprés i agradat llegir-lo.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

anarfent

20 Relats

49 Comentaris

22626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:

R en Cadena

"angie em va encadenar i jo he passat la cadena a manel, a Nurai i a Xisca Riera Ballester"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")