Amor 4

Un relat de: anarfent

Ahir al vespre, era tot teu.
L'ànima feia la seva, es sentia lliure, s'entregava, es donava, amb gust.
L'ànima va sortir de mi, em va deixar per reposar a on sabia estaria bé.
No va poder ser.
No podrà ser, ara.
Vaig tornar sol cap a casa.
Es llarg el camí.
Lenta l'arribada.
L'arribada de l'anima, que es va quedar una mica més amb tu.
Ara la tinc amb mi.
Ha tornat diferent.
M'omple més que abans.
Està agraïda a qui l'hi ha recordat del què es tracta la vida.
L'amor.
Sentir-lo.
Encara que no sàpigues a on anirà demà.
L'anima.
Tant de bo pugui acompanyar-la.

Comentaris

  • De vegades...[Ofensiu]
    Seny i Rauxa | 28-09-2008 | Valoració: 9

    ...la lliurem.
    No tota, però si un bocí, ho fem conscientment? No crec. En el moment en el que deixa de ser una mica nostra, no ho estem, de conscients. El problema és, que no tothom la mereix o la guarda com hauria de fer... i llavors? Que fem quan ens falta un trosset d'ànima que vem perdre fa temps?

    M'ha agradat molt

    un petó

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

anarfent

20 Relats

49 Comentaris

22626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:

R en Cadena

"angie em va encadenar i jo he passat la cadena a manel, a Nurai i a Xisca Riera Ballester"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")