Atzar

Un relat de: anarfent

Atzar



Quan es varen inventar el cotxe al qual no li feia falta conductor, es va posar a l'abast de tothom la possibilitat de desplaçaments ràpids i segurs, la gent es deixava portar relaxada, confiada.
Els cotxes no tenien propietari fix, hom utilitzava el que tenia més a mà.
El temps que durava el trajecte, es dedicava a llegir el diari i mirar per la finestra.
Per entretenir-se també es va posar de moda deixar missatges escrits en el ordinador del cotxe.
Era divertit comunicar-se amb no se sabia qui, dir el que es pensava a no se sabia qui.
Encara sentien la olor de l'últim usuari, imaginaven si era home o dona, imaginaven el seu cos i podien llegir la seva confidència.
Al cap d'un temps, no se sap perquè, els ordinadors varen deixar de classificar els missatges.
Ja no es podien ubicar en el temps ni es podia imaginar un cos concret escrivint o llegint.
Si el missatge era sensual trempaven sense pensar en l'emissor.
L'escriptor per el fet de ser ignorat, es sentia lliure d'escriure el que li donés la gana.
Es varen anar barrejant les individualitats, tarannàs, punts de vista.
Agradava saber, influir, participar del altres, es formava part.
No m'enrecordo de si es podien modificar els texts ja escrits, crec que no es podia.
De cop l'ordinador va començar a oferir la possibilitat d'un destí sorpresa.
Hom li va agafar el gustet enseguida.
La gent pujava al cotxe i es deixava portar.
Les reaccions eren diverses.
A vegades en arribar... es dissimulava.
A vegades no hi havia ningú, estava de viatge.
A vegades el destí no deia res.
A vegades era més tard que es relacionava amb un altre destí.
A vegades al final del trajecte es trobava una oferta de treball.
A vegades agradava el lloc i es canviava de residencia.
A vegades el trasbals era amorós.
A vegades els individus es trobaven tallats quan arribaven a casa d'aquell amic que feia anys que no es veien i si en sabien, aprofitaven per dir-se el que no s'havien dit en el seu moment.
Sorpresa també per el que rebia una inesperada visita, la qual s'assemblava la hòstia, a el desconegut que estava en una foto antiga, al costat del seu avi.
A vegades......
Sovint follaven.
Varen pensar que el tren del atzar ja ho te això, sorpresa, espontaneïtat i sobretot s'atura poca estona a la parada.
Passa per davant i ja no hi es.
S'ha d'aprofitar, es deien.
Es varen viciar a la sorpresa.
Tenien la impressió de que el mon era gran i variat.
Que sempre hi havia quelcom més, més maco, més agradable, més adient, més...diferent.
L'atzar, la casualitat es va fer quotidiana.
Varen buscar noms diferents que atzar, que casualitat.
Varen buscar noves expectatives.
Varen buscar canvis.
Varen buscar.
Buscar.
Nou, novetat, canya, al·lucinada, estímul, sort..... manca de pòsit.
Durant el trajecte, els hi costava fixar-se, parar atenció en les coses, en la gent, sols importava el destí final.

A els nens, això no els motivava.
Els avorria moure's tant.
Paraven quiets i això permetia que la resta els veies enfocats i no borrosos, moguts.
Alguns de els atabalats viatgers es varen adonar de que era fàcil fixar-se en els nens.
Se'ls va considerar.
Va esser un bon començament.

Ara no calen cotxes capritxosos.
Juguem plegats, ja ningú viatge sol en cotxe, o n'espera l'arribada d'un de cotxe.
Ens movem a peu i parlem amb els d'aprop.
Tenim curiositat.

Comentaris

  • ambre | 03-07-2006

    Fas uns relats molt reflexius i divertits, Felicitats...

  • L'atzar provoca records...[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-05-2006

    Aquest cotxe, aquest cotxe... per què serà que em recorda aquest trajecte que tots compartim ara i que en diem vida?
    Era ja una idea teva o ha estat una il·lusió òptica meva?

    He trobat el teu relat ben curiós, encertat, interessant, original!

    Una abraçada i gràcies per aquesta sorpresa, m'encanta rebre-les quan són bones!

    Una quimera


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

anarfent

20 Relats

49 Comentaris

22689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:

R en Cadena

"angie em va encadenar i jo he passat la cadena a manel, a Nurai i a Xisca Riera Ballester"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")