Trist

els relats o poemes amb frases molt curtes. No ho sé, és una forma d'expressar-se que sempre m'ha agradat llegir.
I el teu poema n'és un molt bon exemple :P
Trobo que té una musicalitat especial, com una melodia no trista, sinó trencada...
El final, genial :)
I a pesar de tot, un pas darrere l'altre, anar avançant; anar fent...
1ptuniku immens! =)

Imatge que he associat en llegir-lo, ja em coneixes una mica...

Allà on vaig, m'acompanyo.
Reconec la soledat.
Reconec el nus.
La gola plena.
M'hi poso la ma.
Grato.
Em fa mal.

La solitud és bona amiga si no se t'instal.la definitivament a casa.

El final, incloent l'anar fent, molt bo.

petons (sincers)

angie

Has fet un poema original sense caure en tòpics fàcils i a més li has posat molt de ritme i simpatia :

Estripo.
Tallo.
Sagno.
Llepo.
El gust de la ferida.


No se,
si et dic que el teu "ara, aquí" m'ha inspirat això potser et poso més trist ;)
la meva intenció és animar-te...

Vesfent...

és el que contesto
quan em pregunten
com em trobo,
per no dir que de vegades
també estic molt trista
i deixo que la melangia
em recorri la pell i s'aturi
allà on vulgui i em foradi
de records que ja no sé
si els he inventat o els tenyeixo
de colors més vius
perquè no s'esmunyin
darrera l'ombra de la meva vida
retallada amb precisió,
per unes tissores de punta fina,
i tant per tant
de tristeses i alegries.

M'agraden les reflexions que hi ha darrera del que escrius. Certament l'important és el camí i no la meta, tot i que sovint ho oblidem.

Gràcies,

Leela