la meva vida

és capaç de dir tantes coses en tants pocs versos.

No deixis mai de pensar així i lluitar per allò que creus. Tot i així jo et faig una proposta: Sortim al carrer! je,je,je! La lluita no es guanyarà mai des del sofà de casa, ni anant a concerts, ni a xarrades...Hem de començar a lluitar de veritat per aconseguir la llibertat! (que sonada que estic...)

M'agrada l'estètica dels teus poemes. Molt. I la teva ideologia, també. Però miro el meu voltant, a dins, a sota, a dalt, a baix i al darrera, a dreta i esquerra, als veïns....... i penso que si volem que la utopia esdevingui realitat ja és hora de posar-se a pensar en nous camins. Idees noves. Imaginació. Un repte. Perquè estem lluny del somni, silvia_peratallada.