La malaltia social

Un relat de: llacuna

I tornem-hi! Ja s'han inventat una nova "malaltia econòmica"! Ara resulta que si menges productes ecològics amb una mica de rigurositat estàs malalt o malalta. Ho vaig llegir l'altra dia al diari. Només li falta aquesta propaganda a la producció agrícola ecològica! I per què no s'inventen malalties pels que veuen coca-cola, o pels que mengen qualsevol tapa mal feta al bar per dinar o per sopar?, o per a qui consumeix productes transgènics sense gust ni olor?, i un llarg etcètera. Tanta crisi pateix l'economia capitalista i la medicina tradicional, amb tanta pràctica de detecció de qui fa quelcom no "normalitzat" per anar corrents a assignar-li una malaltia?.
Ja m'imagino els passadissos i sales de reunió on s'hi diu No pot ser que la campanya de "Som el que sembrem" tingui tantes signatures , Baixarem les vendes. I vinga a inventar malalties! Vosaltres si que esteu malalts: malalts de voler trobar malalties! És aquesta la fórmula per a curar?
Com que és poc difícil de portar una vida sana, i com sabem el més normal és fer totes les pràctiques autodestructives possibles, anem a considerar aquesta gent malalta, oi?... Enveja?
I els malalts que fan treballar un nombre incansable d'hores i els malalts que no paguen més de 1000 euros en una societat on és ben sabut que malvius amb aquests diners… Al final fareu, la guia pràctica de l'esser normal i feu-la aviat, no sigui pas que en fem una contra-guia!. Un llibre que expliqui, com ha de ser un esser normal, a les diferents edats de la seva vida. Ah! I no oblideu d'incloure al pròleg i en majúscula els telèfons de tots els ambulatoris més propers on s'hi haurà de recórrer al mínim distanciament dels patrons "sagrats", i on aquells que se senten lluny del que s'explica a la guia i submergits en la por d'una societat que els aliena puguin acudir a veure's receptats unes pastilletes màgiques de darrera generació que les grans farmacèutiques hagin previst que els fara canviar la vida i que de ben segur no els aturarà el procés personal d'evolució i de cerca natural de alternatives d'adaptació, nooo! Tampoc no oblideu d'incloure per tal de poder "salvar els diferents", i guiar-los pel bon i únic camí, una llarga llista de psicòlegs, terapeutes i psiquiatres privats o, que també han de viure, és clar! I de ben segur que els curaran la malaltia, tot i que potser els "pobres pacients"en contrauran una de nova: la de la paràlisis, la de la por a anar sol o sola per la vida sense l'opinió del seu assessor o assessora mèdic-mental, que malauradament sembla que ha substituït a les bones amistats. Això no és cap malaltia? Doncs no! no ho és. No vull caure en el mateix joc. Això, simplement, és molt trist.

Comentaris

  • Fina ironia[Ofensiu]
    brins | 10-12-2008 | Valoració: 10

    per descriure aquest món nostre tan comercial.
    Et feicito

  • Fas una bóna valoració d'aquells que es dediquen a posar etiquetes als que no pensen com ells[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-09-2008 | Valoració: 10

    Els mitjans de comunicació, atesa la necessitat diària d'informar i opinar, es passen la vida buscant tres peus al gat a problemes que realment no són els més prioritaris en la nostra vida actual. I quina mania d'etiquetar totes les nostres actituds i la nostra manera de viure! Que ens deixin en pau i, com deia un lema del maig del 68, "està prohibit prohibir"!
    Gràcies pel teu amable comentari. Petons

  • No et creguis res del que diuen.[Ofensiu]
    JOANPG | 25-09-2008 | Valoració: 9

    Per desgràcia estem vivint en una economia
    salvatge de consumisme aborregat i dirigit per els grups de poder econòmic. Renten el cervell de la gent i si cal enganyar, doncs s'enganya i llestos. El que interessa és la "pela.
    Creu-me: tu a la teva, ala que creguis més convenient per a la teva salut.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • La única solució viable...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 09-09-2008 | Valoració: 10

    ... acaba sent inviable. Mentre llegia aquest relat pensava: la solució potser seria passar olímpicament de tot. Però com que el tot no passarà mai olímpicament de nosaltres, que pels qui dirigeixen la gran orquestra de la societat som fonts de riquesa més que no pas éssers humans, com que el tot no passarà mai olímpicament de nosaltres, deia, la solució esdevé un propòsit utòpic.

    És clar que el consum d'alimentació ecològica és una malaltia: si evolucionés gaire podria resultar cancerígena per als interessos del capital, i més val amputar i tallar pel dret que no pas esperar que es contamini tot el cos que tant ha evolucionat gràcies al progrés.

    No sé si els cal fer un "llibre que expliqui, com ha de ser un esser normal", perquè de fet cada dia ens ho repeteixen fins la sacietat bombardejant-nos amb instruccions implícites o explícites de com cal que sigui un ésser humà: ha de tenir cotxe, hipoteca, treballar tantes hores com sigui possible, cobrar els mil euros de rigor i consumir a les grans superfícies. Cal també seguir els reality shows (a no ser que es posin de moda una altre mena de shows), el futbol i tot el que estigui de moda, per descomptat. En cas contrari, ets una espècie d'al·lienígena incapaç de socialitzar-te. Amén.

    Jeje, ja veus que el teu relat motiva una bona reflexió! He gaudit amb les reflexions que tens a RC i espero poder-ne llegir més! Utilitzes un llenguatge planer i proper que convida a entrar, des de la primera línia, al fons del missatge que transmet, i això, juntament amb una nota d'ironia que paga la pena que treballis, configura uns assajos amens i profunds a la vegada.

    Un honor llegir-te, llacuna! Gràcies pel teu comentari i salut i lletres!

    V.

  • Un mon d' infinits "calaixos".[Ofensiu]
    Avet_blau | 08-09-2008 | Valoració: 10

    L' unica intenció,
    (mala intenció )
    es poder etiquetar a tothom amb alguna
    malatia o diagnostic, per poder-la classificar en un mon d'infinits "calaixos".

    La normalitat espanta, fa por,
    i a tothom se li pot trobar quelcom que pugui ser classificat com "anormal o diferent", llavors, la societat ja es queda tranquila, ja pot dormir...
    Avet

Valoració mitja: 9.83