La lluna en un cove

Un relat de: res no és mesquí

La lluna en un cove
vaig intentar baixar-te
el dia que em vas dir com m'enyoraves.
I com, per fer-te meva,
vaig erigir en mi aquella imatge
absurda de l'heroi vers una dama.

I vaig desafiar
qualsevol llei raonable
com si pugués hom al cel enfilar-se,
i te la vaig lliurar
petita, abrupta i blanca,
en un cove d'amor de fang i branques.

Recordo com després
tendrament amb miraves,
i a les mans duies sols buidor i nostàlgia.
I em vas parlar
de coses que, a vegades,
volem fer bojament. I m'abraçaves...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

47744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com