Carrer del Carme

Un relat de: res no és mesquí

Em vas dir que em llegís l'obra de Ferrater
mentre em petonejaves
l'escorça sota els peus,
i era tan suau el tel de la saliva
que em feia pessigolles. Jo no reia,
només et mirava tendrament
amb el deix seriós i amarg del que no estima.

Defora un so estrident de gent que escridassava
teixia una cortina de pols que ens separava
aquell infern d'estiu d
el de la nostra cambra. Passaven lentament
les hores per sobre la nostra pell
i tu t'obstinaves a confessar-me
que m'estimaves. Jo feia silenci.

Després de tot ens va omplir la buidor
cada racó de les nostres entranyes,
i alhora ens marcada un riure imprecís
als rostres dibuixats per la suor.
Jo vaig marxar,
tu vas quedar-te on eres
i la distància entre tu i jo va ser
tan llarga com ho és el carrer del Carme.

I cada nit llegeixo però no entenc
els versos encriptats d'en Ferrater.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

46696 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com