Aprendre a Viure

Un relat de: res no és mesquí

He obert els ulls
a totes les coses precioses,
portat per l'amor que em desperta
un deix d'optimisme
i un tendre pessimisme.

I m'he lliurat a tu,
en plenitud sense racança,
perquè em donis cada gest, cada mirada,
perquè prenguis de mi el que vulguis
amb decisió i valentia.

I ja no tema res,
ni aquella obessió de la mort
que em tenia pres,
ni conviure amb tantes persones
que no conec
però que em sé capaç d'estimar...

Comparteix amb mi
l'escalf del vi i el dolç aroma
de la rosada als matins,
tots aquests moments que dirigim
en les converses interminables
en un racó de bar,
deixa'm aprendre a estimar-te.

Comentaris

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 11-06-2010 | Valoració: 10

    aquest poema és un clar exemple de que sí pots escriure poemes quan ets feliç!!!

    una abraçadota
    joan

  • Un poema molt inspirat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-06-2010 | Valoració: 10

    Jo tampoc t'havia llegit mai. Sóm tanta gent! I m'ha agradat aquest poema d'amor i també el deix d'entusiasme i melangia tan propi de la teva joventut.

    Jo també t'aniré llegint.
    L'enhorabona per aquest poema tan íntim.

  • Em retrobo... [Ofensiu]
    natasha | 13-12-2009

    ... amb un vell conegut amb aquest poema...i m'encanta! Aprendre a viure aprenent a estimar...genial i tendre!
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

46833 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com