Cercador
Gener
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Algunes coses són tan llargues com el vent,
i tan ,
tan fràgils com el seu pas somnolent.
La teva veu, per exemple,
quan trenques el silenci i un moment
marca el pas rutilant de les estrelles.
O la meva saliva en la teva pell
recorrent els camins de la conquesta
fins aquell trist matí que em vas dir adéu.
L'adéu, com un vent que no deixa
d'atrafegar les fulles dels xiprers,
és un record etern que torna sempre
en les tardes cansades del gener.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55269 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com