Gener

Un relat de: res no és mesquí

Algunes coses són tan llargues com el vent,
i tan ,
tan fràgils com el seu pas somnolent.

La teva veu, per exemple,
quan trenques el silenci i un moment
marca el pas rutilant de les estrelles.
O la meva saliva en la teva pell
recorrent els camins de la conquesta
fins aquell trist matí que em vas dir adéu.

L'adéu, com un vent que no deixa
d'atrafegar les fulles dels xiprers,
és un record etern que torna sempre
en les tardes cansades del gener.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

46702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com