Poema a la catedral de Mallorca

Un relat de: res no és mesquí

Com s'alcen els teus ulls
en la majestuosa pedra,
clavats als caps que tot ho albiren
sobre la mar que enlluerna,
d'escates blanques, pedres de llum
que porten l'aigua endins
cap al Mediterrani.

Tu mens en l'oratge
l'alè d'aquesta terra, la pell sobre la platja,
totes les meravelles que han llegat
tants pobles mil·lenaris
i que avui has fet teus,
plens de memòries i coneixences.
Restes en l'antigor però et fas eterna
i eixugues temps passats
com s'erosiona cada pedra
i esdevens una llengua i una història
d'aquest tros de terra teva.

Com s'alcen els teus caps
en la majestosa pedra!
Com abraces la llum
que omple d'orgull la història dels teus fills,
que són la glòria teva.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

55140 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com