La fi la senyala

Un relat de: ginebre

Ull de bou,
de banya, prou
m'enganya,
vull fotre-li canya.
Em pren el pèl, de pla
i vol amagar el sol,
blauverd el ull, cau la pestanya
sota el teulat tramat de canya,
i perd, al fons, el punt de fuga.
Tan pla, que fa agafar migranya,
la recta, si, la punta aguda
senyala la fi
senyala la fi
senyala la fi
senyala la fi
la fi la senyala.

Comentaris

  • ostres[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-04-2008 | Valoració: 10

    carall i rebufa, quina canya;
    "Tan pla, que fa agafar migranya"
    I tan clar que et fa sentir de conya, si ho vols, venim uns quants i li cantem el poema a cor que vols.
    Que n'aprengui el/la carallot
    A mi també m'agrada jugar amb el so de les paraules, i veig que tu ho fas amb molta naturalitat, em recorda el "mecasumcony" d'aquell, fet poesia.
    De fet, és que m'ha agradat.

    Una abraçada.

    Ferran

  • "La Musique"[Ofensiu]
    F. Arnau | 26-01-2008 | Valoració: 10

    M'agraden els teus poemes, com aquest, amb ritme de cançó. Com li vaig dir una vegada a "nosequí", no rimen però tenen música.
    A més a més, també m'està passant el mateix que a tu et passa...
    M'estic convertint en un poeta només dels Reptes...

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • gypsy | 25-01-2008 | Valoració: 10

    un gran poema, gin!
    amb un ritme àgil i veloç,
    aquesta repetició de sons és hipnòtica, fa com entrar dins el quadre des de una altra perspectiva.

    Genial, com sempre són els teus versos de luxe!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

75116 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com