La musa vella

un poema digne de totes les muses que han inspirat a tots els artistes o intent d'artistes.
Trencador, viu, diferent, batec poètic.

gyps

Un premi merescut per aquesta musa vella, que precisament per vella s'ha fet sàvia.
No deixis d'escoltar-la.

Una abraçada

Amarg i impressionant a la vegada. Tan de bò les muses tornin, espero que així sigui. I si no ho creus... jo crec que sempre tornen. De tota manera sembla una ironia perque la poesia és perfecta. Felicitats pel teu llenguatge i ànims!


Sergi

Doncs, qui ho diria! Bé es veu que la musa, vella i tot, encara té molt per ensenyar. M'ha agradat tant la melodia del poema, com el to de irònic amb què tractes la inspiració. De poemes d'aquests ens en manquen més de dos, posat que tenim certa tendència a transcendetalitzar-ho tot.
Tu escolta, que jo crec que la musa continua dient-te coses. Bé que ho demostres amb les teves creacions.

...mig seriosa, meitat ufana -seria millor dir humorístic/sarcàstica?-. I hi trobe ritme, al poema, amb una mescla de tendresa captiva per un 'no voler' esser-ho; amb una mena de 'distanciament' de conte infantil, mentre es parla de coses 'serioses'.
O és que avui estic encara enterbolit per circunstàncies adverses. Tu diràs!
Mentrestant, salut i rebolica!

Fa dies que em ronda la imatge d'una musa que em ve d'una estranya regió llòbrega; no se si té a veure amb la imatge que és excusa del relat "La presència" que és el primer relat-relat que vaig penjar aquí. Però no se m'havia acudit que fos vella, que les muses puguin envellir, amb "pols i entrebancs dels dies" -un vers extraordinari!-, a cop de temps i batusses. Ho trobo genial.
Salutacions,
franz