La musa vella

Un relat de: ginebre

La musa que m'alimenta
té sang i fel a l'entranya,
deu ser una bruixa dolenta
o potser una fada amarga.

A les festes que em convida
hi ha pedres i ossos vells,
pols i entrebancs dels dies,
cicatrius a ran de pell.

S'ha fet anciana la musa
i encorbada sota el pes
del temps i de les batusses
s'amaga i no em diu res més.

Comentaris

  • gypsy | 04-11-2007 | Valoració: 10

    un poema digne de totes les muses que han inspirat a tots els artistes o intent d'artistes.
    Trencador, viu, diferent, batec poètic.

    gyps

  • Hola ginebre[Ofensiu]
    brumari | 04-11-2007

    Un premi merescut per aquesta musa vella, que precisament per vella s'ha fet sàvia.
    No deixis d'escoltar-la.

    Una abraçada

  • Muses...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Amarg i impressionant a la vegada. Tan de bò les muses tornin, espero que així sigui. I si no ho creus... jo crec que sempre tornen. De tota manera sembla una ironia perque la poesia és perfecta. Felicitats pel teu llenguatge i ànims!


    Sergi

  • Sí, la musa et continua parlant...[Ofensiu]
    Anagnost | 30-10-2007 | Valoració: 10

    Doncs, qui ho diria! Bé es veu que la musa, vella i tot, encara té molt per ensenyar. M'ha agradat tant la melodia del poema, com el to de irònic amb què tractes la inspiració. De poemes d'aquests ens en manquen més de dos, posat que tenim certa tendència a transcendetalitzar-ho tot.
    Tu escolta, que jo crec que la musa continua dient-te coses. Bé que ho demostres amb les teves creacions.

  • N'he fet una lectura...[Ofensiu]
    rnbonet | 30-10-2007

    ...mig seriosa, meitat ufana -seria millor dir humorístic/sarcàstica?-. I hi trobe ritme, al poema, amb una mescla de tendresa captiva per un 'no voler' esser-ho; amb una mena de 'distanciament' de conte infantil, mentre es parla de coses 'serioses'.
    O és que avui estic encara enterbolit per circunstàncies adverses. Tu diràs!
    Mentrestant, salut i rebolica!

  • El pas del temps[Ofensiu]
    franz appa | 28-10-2007

    Fa dies que em ronda la imatge d'una musa que em ve d'una estranya regió llòbrega; no se si té a veure amb la imatge que és excusa del relat "La presència" que és el primer relat-relat que vaig penjar aquí. Però no se m'havia acudit que fos vella, que les muses puguin envellir, amb "pols i entrebancs dels dies" -un vers extraordinari!-, a cop de temps i batusses. Ho trobo genial.
    Salutacions,
    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

74364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com