LA DONA DEL PASTISSER de Frida

Tinc cansats el braços
i dolorida l'esquena.
Dempeus m'estic tot el dia,
postrada darrera
el taulell.

Em van casar de jove,
amb el fill del pastisser,
passant a ser,
la venedora d'un
negoci familiar.

Vaig tenir dos fills,
una noia i un vailet,
ella, fa la seva vida
pel consell que li vaig donar.

Ell, passa a ser
l'hereu del que
ara tot ho té.

Me'n voldria anar
per refer la meva vida,
tot i que no tinc lloc on estar.

Ves-te'n si te'n vols anar,
em digué:
però d'aquí res t'has d'emportar,
doncs vingueres amb les
mans buides i així
hauràs de marxar.

Vint i cinc anys de feina
sense remunerar.
Ara me n'adono que
només he estat una part
del seu aparador.

Avui m'espanta la vida,
el tornar a començar.
Havia d'haver pensat
ahir pel demà.

De cop m'he mirat
al mirall i m'he dit:
vull i puc arrencar de nou,
Què sóc dona!