LA DONA ARQUETIP UNIVERSAL FEMENÍ de Josep Bonnin Segura

La dona arquetip universal de la creació. Sense ella, sense vosaltres, no hi ha vida humana. Molt abans del déu masculí existí la deesa. Inherent a la tradició i a la cultura mediterrània.
No sé d'on ve l'etimologia de dona, per a mi vindria de donar. El miracle de la fecundació li esta vetat a l'home. Mai podrà saber com un ésser es va creant dins d'ell. Com s'està produint el miracle: des d'una cèl·lula fecundada crear un ésser viu complert.
L'eterna femení per a nosaltres els homes sempre serà una mancança que únicament mitigarem acceptant plenament la nostra part femenina interna. Som (homes i dones) éssers incomplerts per això ens necessitem els uns als altres. Unificant els dos complementaris: Femení i Masculí (sense quedar-nos exclusivament en la part fragmentaria i important que és el sexe) ens portarà a la vertadera unitat.

El problema del maltractament ve d'haver ensenyat a l'home (rols socials, religions, sobre tot la catòlica) a odiar la seva part femenina. Llavors quan la veu externament reflectida en la seva dóna o companya, intenta matar aquesta part interna i ho fa amb qui li reflecteix.
Aquesta part de la feminitat que ha d'incorporar l'home per ser complet, se l'ha volgut donar una aparença de debilitat, de fragilitat per interessos obscurs i foscs , quan és totalment fals.

Si les dones (equilibrades i centrades) governessin el món, no hi hauria guerres. No farien el gran absurd de matar i eliminar el que elles mateixes creen: La vida.
En la dona és materialitza la feminitat.
Les estacions perfilen el que és femení i el que és masculí.

La primavera i la tardor son femenines. L'hivern i l'estiu son masculines. La lluna amb tots els seus secrets i influències sobre l'esser humà és femenina.
El sol potent i actiu és masculí.
És precís per arribar de nou a l'harmonia recuperar els homes el nostre component femení i per part de les dones el masculí. Això no vol dir en absolut intentar ocupar els papers dels homes per fer els mateixos desastres que ell ha fet a lo llarg de la història (hi ha coses positives, no hem de ser catastrofistes), ans el contrari, des dels seus llocs canviar la brutalitat, les maneres d'actuar despòtiques que ha estat una part inherent de la societat masclista (no masculina).
Masculí i femení no son oposats; han de ser i son complementaris.

La primera carta del tarot(les cartes del tarot formen parelles) és masculina: El mag, el prestidigitador: actiu amb els quatre elements.
La segona carta és la sacerdotessa o pitonissa amb el llibre de la saviesa a la mà. Representa el "femení superior". S'està referint a la deessa, com a la Isis egípcia, la Kali dels Hindús i la verge-mare pels cristians. Plutarc, diu i crec que queda definit prou clarament el principi femení, que sobre l'estàtua d'Isis en Sais va veure gravada una inscripció que deia: "Jo sóc quant ha estat, quant és i quant serà i el meu vel no l'ha assolit mortal algun".
El tarot és un viatge iniciàtic on apareixen els arquetips de les distintes situacions que viurà tot ésser humà en el procés del naixement fins a la mort.
Si m'he referit a aquestes cartes, és perquè elles confirmen el principi arquetípic representat per la dona i que l'església catòlica, com altres, intentaran anular, creant un principi masculí que donés la primacia a l'home.


És un tema obert i qualssevulla crítica, aportació, suggerència, serà ben rebuda.
Aquesta ha estat la meva aportació per aquest dia.

Josep Bonnín