EL BELL I LA BÈSTIA de gypsy

Una vegada, hi havia un mercader que abans de marxar de viatge, va demanar als seus tres fills quin regal voldrien que els hi dugués.
Els dos fills grans van demanar els vestits més cars i ostentosos que es poguessin trobar al mercat. El fill petit, indecís, a la fi, es va decidir per demanar una rosa. Una rosa ben bonica.
El mercader va marxar i després de fer la seva feina va anar a comprar els presents per als seus fills grans, però es va oblidar de la rosa pel fill menut.
Va veure un jardí tot florit i va collir una preciosa rosa. De cop, va aparèixer una Bèstia esgarrifosa, però vestida com una gran dama.
- M'heu robat, ho pagareu amb la vida!.
- Senyora, perdoneu-me, només era per complir el desig del meu fill.
- Doncs, porteu-me el vostre fill i no us mataré.

En arribar a casa ho va explicar tot i abatut es va resignar a portar el seu fill petit al palau d'aquella Bèstia terrible.

El noi, que era un bon jan, s'hi va avenir de seguida a fer aquell sacrifici per salvar la vida del seu pare.
Va viure tres mesos, amunt i avall d'aquell palau, on no li mancava de res, però encara no havia vist a la temuda Bèstia.
A mesura que passava el temps es van anar coneixent i es van acostumar l'un a l'altra.
Un dia la Bèstia es va atrevir a demanar al noi si es volia casar amb ella. El noi li va respondre que l'apreciava molt i molt però tant com per casar-s'hi, doncs no.
La pobra Bèstia restava abaltida amb aquesta resposta.

Un bon dia el noi, anomenat Bell, per la Bèstia, doncs era molt formós, va dir que enyorava al seu pare i germans i que li agradaria tornar-los a veure. La Bèstia plena de temor de que no tornés mai més, no s'hi va poder negar, però li va donar un termini de només dues setmanes per estar amb la seva família.
El noi va fer un petó a la Bèstia i va marxar ple d'alegria.
El pare va estar molt content de veure el seu fill petit, en canvi els germans van sentir tanta enveja de la vida regalada que duia que van intentar que el Bell, no pogués complir el termini de les dues setmanes establert per la Bèstia.
Ja havien passat molt més de dues setmanes quan una nit el noi va tenir un somni: La Bèstia era ajaguda a terra recargolada de dolor i es moria de pena i d'enyorança de no tenir el Bell al seu costat.
El noi, esparverat, va muntar a cavall i va cavalcar sense parar fins a palau. Va veure, com en el somni, la Bèstia estirada a terra.

Oh Bèstia no et moris! Què faré jo sense tu?
La Bèstia no responia, no li quedaven forces.
El noi li va dir: Que no ho saps, que jo t'estimo?

Després d'aquelles paraules va esdevenir el miracle: aquella Bèstia descomunal i aterridora es va convertir en una princesa de carn i óssos, d'una delicada bellesa.
Finalment, s'havia desfet l'encanteri que l'havia tingut presonera una pila d'anys.

El Bell i la Bèstia es varen casar, doncs s'estimaven de debò.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos
que aquest conte ja s'ha fos.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat
que aquest conte ja és acabat.


gypsy