HYPÀTIA de allan lee

Un relat de: donna

EGIPTE, segle IV. Alexandria és el centre cultural de l'humanitat. Hypàtia és filla d'un astrònom i matemàtic cèlebre, que la introdueix en el món cultural de la biblioteca. Va ser una dona culte, influent en la política, inventora i escriptora. Era filòsofa pagana i això va determinar que fos blanc de la ira d'un grup de cristians fanàtics, que van assassinar-la brutalment. Desprès de la mort d'Hypàtia, es va debilitar i marcir l'ensenyança del pensament de Plató, no només a Alexandria, sinó a la resta de l'Imperi.



HYPÀTIA


Es va observar a sí mateixa caminant de nit a la Biblioteca. Sabia que aquell silenci terrible era la fugida i l' inici del desastre. Però una força massa gran guiava les seves passes en la ciutat deserta. Pare, pensava, tot el que estimàvem…deixarem que s'acabi aquí…? Què he de fer d'aquesta terrible impotència…? I va entrar a l'edifici, que era un palau, un castell, un refugi; ara dorment, però tot seu…Pare, va pensar, deixa'm quedar…i les seves passes feien un soroll d'arbres vençuts pel vent… els passadissos immensos la van engolir i van disseccionar la seva pell amb valves per ganivets…per fer-la arribar, tremolosa i feble, a la Gran Sala, sota la cúpula…com qui torna d'una realitat per caure en un malson, va sentir de cop el soroll de fora, les veus, els cops, llums de mals averanys…des d' allí, l'Observatori semblava entelat per la boira, i no hi havia estrelles en el cel…Deixa'm pujar a veure els estels, pare…i el seu pare amb aquells ulls que somreien…Abans de pujar a dalt - li havia dit - hauràs de passar molts dies aquí baix…I una voràgine de foc entra en la seva ànima, i l'urgència del temor escampa els records, els d'abans, i els que vindran…ineludibles, com el foc…Va allargar les dues mans per tocar els papirs, el pergamí zelosament amuntegat, els llibres en fileres…i va pujar unes escales de fusta per tocar i mirar altres manuscrits…la poesia del món sencer era allà, sota les seves mans…i més amunt, llibres de matemàtiques, d'astronomia, de mecànica i medicina…tot el saber de segles, en aquell bastió meravellós, que era el seu temple i la seva vida…Però les coses també es perden, es trenquen, quan fan massa mal…i els que no volen saber la veritat dominaran la terra…i ara, ràpid, perquè avancen les flames terribles, i la destrucció i el dolor…i, davant dels llibres anhelats, té l'idea de la seva vida: si toques els llibres quan s'estan morint, si passes la mà per sobre els lloms vells, suaus de tan gastats, els pots llegir, els pots llegir girant les pàgines amb la teva ànima, i llavors els pots recordar, tots, un darrere l'altre, per amor, i així no s'han perdut, encara que els destrossi la ira, i els cremi l'incendi; i els pots guardar, per sempre, per sempre, aquí dins, dins el cor, per sempre.

Però igual que la gran Biblioteca que crema, la pell d'ella serà assetjada i mutilada, cremada entre el que queda de tot aquell dol de follia; i quan l' immens cos agonitza, l'esperit que l'animava també mor...

Honor a la senyora dels llibres i els estels.

Hypàtia.

Comentaris

  • Hola allan lee.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 30-05-2010

    Moltes gràcies pel teu comentari. Ja m'animo a escriure un altre aviat! merciiiiiiiiiiiiiiiiii.

    He buscat per allan lee per llegir alguna cosa teva i m'he fet un embolic.

    Ara mateix no sé si t'escric a tu o a donna !! je je.

    Sigui com sigui, gràcies de nou. :-).

    Una salutació, Sussu.

  • Magnífic...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 27-10-2009

    ...com expresses la vivència d'aquesta dona, el seu amor al coneixement, la consciència d'ella mateixa i de tot allò que es perd, i el seu intent de reternir-ho per sempre.
    I és corprenedor com saps transmetre'ns la teva admiració i el teu amor per ella i per allò que ens arrabassat també a nosaltres i que ens ha empobrit per sempre més.
    El moment abans de la tenebra.

    En els teus contes hi tens passatges magistrals, allan. T'admiro.

  • Et torn repetir el que he escrit al Fòrum [Ofensiu]

    Aquesta vegada l'he rellegit i he tornat gaudir en la manera que expresses el drama i la tragèdia d'una persona que estima la paraula i la cultura.
    De segur que algun altre dia el tornaré a llegir. Gràcies per escriure tan bé.

    Et torn repetir l'enhorabona i et torno enviar una altra aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers.

    Josep- Keops el beduí

  • Magnífic, Sílvia, que gran que ets! [Ofensiu]
    Xantalam | 26-10-2009


    Quan he vist la data de la publicació i que havies captat, igual o millor que l'Amenábar, tota la poesia de la historia de la Hypàtia, realment l'he trobat fabulós. Que bé que saps copsar l'amor pel coneixement, per la poesia, pels llibres!
    Honor a la senyora de les paraules i els estels.

  • tot sentiment[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-10-2009

    Crec que, utilitzant la protagonista, has recreat magníficament la teva visió d'un moment històric convuls, com ho són tots a la fi, però aquell moment va ser crucial, i sabent que els que manen no tenen manies i si cal cremar tota la saviesa del passat, per no perdre poder, utilitzen tot el que tenen a mà, fins els fanàtics. De fet, no fa tant va passar una cosa similar en aquesta península, i no en fa mil sis-cents anys. I tot el que varen cremar els espanyols a Mèxic? alguna altra Hypàtia devien trobar per aquelles terres. I el que varen espoliar els nord-americans a Babilònia no fa ni deu anys? de fet ja no hi queda gaire per allí.
    La crueltat del relat radica en la visió de futur del moment històric; una dona, científica i amb poder per decidir a prop dels que manaven, un còctel massa perillós a ulls dels fanàtics.

    Gran relat de la nostra allan lee, felicitats, perquè amb poques paraules ens arribes molt endins.


    Ferran

  • Discrepe totalment...[Ofensiu]
    rnbonet | 26-10-2009

    ... de la opinió de la 'Naiade'. Serà a l'inrevés, al meu paréixer: l'Amenàbar -no sé, deu ser lector d'RC- ha 'brodat' tot l'esperit d'aquesta HYPÀTIA de la companya!!!
    Salut i rebolica, xicona!

    PS. I sí; sóc 'aquell que no és'. -tot el contrari del déu d'Israel-.
    No sé com va eixir la cosa, però ahí està.
    Manotes informàtic que és uno!

  • Genial![Ofensiu]
    Naiade | 26-10-2009

    Gracies al enllaç de la Ginebra he tingut accés a aquesta meravella de relat, que anirà ràpidament a preferits. Sembla que hagis brodat la pel·lícula d'Amenábar. La he vist fa poc i he reviscut en el teu relat la mateixa barreja de sentiments, admiració per ella, angoixa pels esdeveniments i tristesa extrema per la injustícia.

    Enhorabona allan per un escrit tan bo.

    Una abraçada

  • Llastima[Ofensiu]
    bytecircus | 13-03-2007

    Entre d'altres és un exemple clar del llegat negatiu que ha deixat la religió catòlica a l'humanitat.
    Segurament l'humanitat avui dia estaria molt més avançada si no hagués estat victima de l'obscurantisme religiós.

l´Autor

Foto de perfil de donna

donna

31 Relats

49 Comentaris

60902 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Som els relats que vam ser escrits el dia 8 de març de 2007 en conmemoració del DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA 08-03-2007
Esperem agradar-vos!

"Jo et cuido, tu em cuides"

DONNA
_____

il·lustració:
"Això Era i No Era…El Bell Dorment"
de Mireia Coll.
______