FELICITATS MARE de Hergé

En Carles es desperta amb el cap espès. Son les 4 de la tarda i la pesada de la seva mare fa ja estona que no el deixa dormir tranquil.
-En aquesta casa no es pot ni descansar, collons! - crida amb veu rovellada.
En Carles té 22 anys, ha passat la nit de festa, pateix una resaca de la ostia i no pensa aixecar-se fins les ser de tarda, hora en la que menjarà alguna cosa i començarà a trucar als amics. En Carles no treballa ( ho va deixar fa una setmana, una feina de lampista, molt cansada ) ni estudia, però no li falta de res, ja que la seva mare li paga el que faci falta, menjar, farres, benzina per la moto, telèfon i fins i tot, sense saber-ho, alguna puteta de tant en tant. En Carles considera que la societat on viu li ha posat les coses molt difícils, feines precàries i preus del pisos inassequibles. A més, vol viure intensament, no vol una feina que l'esclavitzi vuit hores al dia. Te les coses clares, s'ha de gaudir de la vida . Gastar els seus diners en electricitat, gas, aigua, telèfon o menjar no entra en els seus plans més immediats.

Quan treballava ( va aguantar dos mesos ), el seu sou no li arribava per a res. Considerava molt normal poder dedicar la totalitat dels seu ingressos al oci i deixar que la mare continués carregant amb totes les despeses de casa tal com havia fet sempre. Això li va causar algunes friccions familiars. En Carles, però, va deixar les coses ben clares el dia en que la mare va recriminar-li el seu egoisme:
- ! Mantenir-me es la teva obligació ! Haver-ho pensat abans de tenir-me , imbècil !, jo no et vaig demanar pas que em portessis al mon ! - li va dir a crits amb els ulls desorbitats i molt indignat.
La molt burra es va posar a plorar al sentir-ho. Bé, de fet ell també va lamentar haver-ho dit, més que res perquè aquella mateixa nit havia de sortir de festa i necessitava que la vella li passes diners per anar tirant. Al veure-la tant disgustada per uns instants es va preocupar de debò, pensant que potser no li podria treure ni un euro.

La mare d'en Carles esta separada. El seu ex marit no ha pagat mai la mensualitat que va decretar el jutge. Uns mesos després de la separació, el pare d'en Carles va informa-la de que si gosava reclamar-li la pensió li enviaria algú per trencar-li les cames . Per tant, amb bon criteri, va decidir criar al seu fill tota sola i mantenir les seves cames intactes. Malgrat tot, ha aconseguit tirar endavant. És una persona alegre i molt forta. Treballadora i dedicada al seu fill. Però ja fa uns anys que en Carles la maltracta. L'insulta, la deixa en evidencia davant d'amics i familiars. No li ha posat mai la ma a sobre, però poc a faltat. Encara recorda el cop de puny contra la porta de la cuina el dia en que ella es va negar a compra-li un cotxe . I el pitjor de tot, recorda l'expressió d'odi que per uns instants va veure brillar en els seus ulls .

En Carles per fi s'ha aixecat del llit. Son les vuit del vespre. Esta remenant la nevera a veure que hi troba . Ha desestimat el menjar que la mare li ha deixat preparat . La vella no sap ni cuinar, és una inútil. Per sort ara no hi es, ha anat a comprar. Millor, amb aquest mal de cap no es no es veu pas capaç d'aguantar-la. La nevera, com sempre, li sembla un desert.
- No hi ha de res ! Ja em sentirà ostia ! - remuga amb mal humor .
Avui és l'aniversari de la seva mare, però en Carles ho ha oblidat, els únics aniversaris que l'importen són els seus.

Per la mare d'en Carles avui és el dia en que, al tornar de comprar, trobarà al seu fill completament fora de sí perquè la nevera esta mig buida. Avui, dia del seu aniversari, l'ira irracional del seu nen, tant temps continguda, esclatarà per primer cop. Avui és el dia en que la mare del Carles anirà a urgències amb la boca desfeta i un braç trencat. Avui, ella mentirà als metges i dirà que s'ha fet allò tota sola, al caure per una escala .....
Avui comença l'infern .
Felicitats mare.