La dama de companyia

M'ha agradat molt el gir en aquest relat i també la ironia i el sarcasme, dins d'un lèxic planer.
El principi és genial ,no saps que li està passat i aconsegueixes crear aquest estat d'angoixa amb un final espectacular. Molt bo! Sort!, i Bones Festes.
Neus Marín

Original i molt ben explicat. Ets un artista per a fer un bon relat, amb intriga final. Quina rifa que li va tocar. Al final tot resolt.
Enhorabona, Kefas i que tingues sort.


Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

Un relat que et té amatent als fets, que et produeix negu heit i certa impaciència per saber com acabarà... Quina rifa!, sort que és ficció... El crit de "Malparit!", adreçat al caporal encara em ressona a l'oïda....Això vol dir que m'ha impressionat, mt i forca.. Nil.

Quina rifa més cruel. Si almenys haguès tingut els ulls tapats..... Ara sí que li farà falta oxigen per respirar.

Salutacions i sort.

Rosa.

Comprar-hi *

Com qualsevol altre? Una rifa és una rifa! I si és en el nus i el desenllaç del relat, doncs molt bé!
Relat en consonància a les normes dels Microrelats i al tema d'aquest mes.
Ben escrit, ben explicat i amb un final ben explicitat perquè no quedin dubtes de que a segons quines rifes més val no compar cap número.
Sort
Amb total cordialitat

Quina sorpresa final! Si el comportament ètic d'alguns sectors socials es troben anys llum del que hauria de ser, la teva particular interpretació dels fets fica el dit a la llaga i, no tenint-ne prou, es remou en la ferida per vessar més sang encara. Reconec enginy i originalitat en la concepció del relat, però et deixa un mal regust en acabar (el que, al cap i a la fi, és del tot intencionat). Prego que la teva ment perversa es mogui sempre en el pla de la ficció, que si mai tinguessis poder i et llevessis un dia de mala jeca, Déu-nos-guard d'estar en el teu punt de mira, hahaha!

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats