La Confiteria llaminera

La Confiteria llaminera

La porta de vidre esgrogueït, el pany de fusta engreixat. Dins, per ambdós cantons del passadís, quatre tauletes amb les potes de ferro forjat com la màquina de cosir de la meva àvia, les cadires hi fan joc. Un parell passes endavant, tant llarg com el passadís, hi ha el bell mostrador de marbre color blanc, ara és allimonat, segueix acompanyat dels seus dos tamborets tords sense esquenes i encara, el mirall tot tacat al darrera. A les parets no hi queda ni un forat. Està tot atapeït. Només hi manca una cosa, les terrines de vidre dibuixat amb els anissos per ficar-hi la ma.

Plou a vots i a barrals. La humitat m'adoloreix els óssos. Necessito aixoplugar-me i entrar en calor abans de continuar el camí,....un cigarret sec estic segura que m'anirà bé. Em decideixo i empenyo la porta de la Confiteria ,--- la molla ara grinyola.
No queda cap tauleta buida així que m'assec a un tamboret.
Tot està amalgamat... el color de fons, el fum hi fa caliu, la rància, però alhora, bona olor de dolç confit.

Mentre m'emmirallo una mica, trec un cigarret i demano un "carajillu" de rom descafeïnat de màquina; la veu de darrera el mostrador no m'és gens estranya ..em pregunta:

-I amb sacarina?
-Nooo...! m'agrada el sucre dolç, el desgraciat descafeïnat el faig per poder dormir... Llàstima no pugui agafar uns anissos d'amagat.
-Vols foc?
-Sí, gràcies. Necessito fer fum i escalfar-me.
-N'encenc un altre amb tu, ..., si em permets és clar.
-Jo t'he de permetre?... i tant no diré res ni em queixaré... "Reservat al dret d'admissió" posa en aquell foradet de la paret.
-T'acompanyo amb un cigaló, també de rom, i perdona no tinc anissos han canviat els temps, però et poso unes galetes de Xixona gens encobertes...
...ens coneixem"...
... ara et veig...i aquest to de veu.... no m'ets un desconegut, havíem fet de "Pirates" junts de petits oi? .... i aquí mateix!!
Acompanya'm sisplau...el llaminer record m'envaeix.


El Cafè dels records