FDP

Just al moment que se m'acabava de caure el cap damunt del tard dels divendres, la mare en deixar el ganxet i en obrir el calaix em va dir:

-Nena , si no vols quedar-te a sopar, agafa el Voltaren per les cervicals, vols q et faci una frega?
-No, gràcies mare, no em fan mal tranquil·la, però me l'emporto...
Fins Després!

A vall pel carrer Nació, mentre rellegia el prospecte, em va venir al cap el veí. Quasi vivíem junts en mig de la pesada eixample, però el vaig conèixer a 300km de distància, just a la Franja on s'ensumava aire lleuger.
De sobte rebo un missatge, però, no era ell... HQT.... - "refotuts" missatges, les seves abreviatures i les noves tecnologies!

Després d'unes quantes e-lletres somrients més, varem anar a sopar, amb tanta mala ventura que va relliscar cera avall, tot i així, la Pizza Mas-carpone hi va ser. En acabar, no es treia les mans dels ronyons així que li vaig dir:

-t'aniria bé una repassada amb Voltaren.., va alçar les celles,... i li vaig donar el tub sencer.

Dies més enllà, sense resposta a la meva correspondència, no sabia si estava be o malament. Jo volia anar al cinema i no a fer ganxet precisament. Una última missiva per si venia en ganes, m'acomiadava amb l'abreujament FDP, hi aniré igualment, no passa res, un petó!.

En tornar a casa rebo una trucada:
-¿Pots baixar?
-Mmmm, sí és clar. ¿Passa alguna cosa?
-Pots baixar si us plau?

No funciona l'ascensor, retallo les escales a peu... miro darrere la vidriera i en girar el pany de l'entrada... "el tub de Voltaren"…

- té, te'l torno.., ¿has anat al cinema?
- ¿i doncs? Sí...m'hi he apropat i tú, ¿cóm estàs? - ¿tot bé?
- Estic cansat.
- D'acord, bona nit.

Un cop tirada al sofà, de recórrer 300km de cervell i uns quants segons més de no entendre res, el malentès era per l'FDP que no tornaré a utilitzar mai més. Per mi era molt senzill, Fins DesPrés.

A reveure i Pammantega