Multa per estimar en crisis

Estimo en crisis

Avui agafo el tren i en aquells moments, mentre estimava,
entre el llarg trajecte de tornada, impulsivament llegia i escrivia
amb l'auricular posat a la orella, feia anar els dits i enviava
a la quarta parada han pujat, en esquadra, i m'han enxampat,
la senyora del costat, amb el colze m'ha tocat, ràpidament me n'he adonat...
l'home amb l'uniforme fosc al davant m'ha demanat el tiquet, he aixecat el cap,
però, no m'ha imposat; l'he mirat als ulls i amb la mirada li he.... dit te raó m'he oblidat
no he fitxat!! I ara que faig? tot i parlant igual, no ens enteníem, m'he aixecat
he anat a fitxar, tot seguit em demana el meu document identificador, i es clar li he donat
me'l miro i em diu: -no hauries d'haver anat a marcar, igualment en són quaranta...
(ves home al"...això no li he dit i ara somric); ..-ho sento no els porto a sobre...
- tinc cara de no pagar? Porto d'altres coses a sobre i una tarja on es reflexa el dia a dia
Que no ho veus!!!... la senyora encantadora del meu costat, m'ha agafat i m'ha fet seure
Encara amb el to obscur al davant, incrèdula l'he tornat a mirar i abans de dir-li ... apa adéu,
amb la poca sensibilitat i necessitat que li he notat, m'he preguntat --tu estimes o estàs en crisis?
tant se val, estimar sense ni cinc... en crisis de tots tipus s'ha d'estimar

Estimar a qualsevol preu...
al teu amor, també al teu veí o al gran desconegut
Estimar al teu germà, a un amic, als teus pares i al teu fill
Estimar amb els ulls rodons, pensar, estampada al llit
que sobre tot i en definitiva hem estimar, riure, rebre i donar
és el millor per no estar en crisis